El passat 7 d’octubre va morir Emili Morales, un històric del Partit Comunista a Algemesí que va formar part del govern local després de la complicada transició. Lluitador i ideòleg polític, l’absència de Morales deixa un gran buit entre tots aquells que el van conèixer. La Veu d’Algemesí reprodueix la carta escrita per Ximo Bueno, un dels seus amics i admiradors, que afirma que “si dir esquerres et provoca desconfiança… no conegueres a Emili Morales”.
Ximo Bueno
Treballador infatigable i lector de tot el que està escrit, des de la mística a la filosofia i des de la història a l’Aleluya i a la premsa diària (darrerament Levante).
Va treballar uns anys a França i així va poder acostar-se als grans pensadors francesos, llegits sense el filtre de la traducció, en uns anys joves de revolució i lluita que sense dubte enriquiren el seu pensament i li aclariren dubtes existencials carregant la seua motxilla vital de la saviesa que confereix esperança.
Tenia una memòria més que bona i una bonhomia que feia que compartir una xerrada amb ell fora una lliçó de vida, doncs més que un home culte (que ho era!) havia viscut intensa i positivament a través de temps convulsos unes duríssimes vivències que mai li furtaren la il·lusió i per això encomanava ganes de viure i confiança en un futur millor, doncs solia dir que el present era millor que el passat.
Obrer de professió encara mirava amb orgull les finques que havia alçat, i això em sorprenia doncs els constructors no solien ser amants de la perfecció en la seua feina, almenys així ho veia i ho veig jo.
El Partit al que dedicà tot el seu bagatge vital el portà a ser regidor en el primer ajuntament de la reconstruïda democràcia entre els anys 1979 i 1983, i curiosament ell tan d’esquerres fou home de confiança de l’alcalde Joan Girbés persona de profundes i sinceres arrels catòliques. Puc assegurar-vos que malgrat les possibles diferències ideològiques es professaven respecte i admiració mútua.
La música, una afició que l’acompanyà al llarg de sa vida, l’acostà a la Societat Musical d’Algemesí i com a persona compromesa i competent assolí la Presidència de la Societat al llarg de cinc anys que resultaren fecunds i en la que també deixà amics que el recorden amb estima.
També la fundació del republicà Alberto Tortajada va contar amb ell durant un grapat d’anys i com en cada lloc on estigué, deixà patent que lo seu no era figurar, més be era un home d’idees, de treball, sempre se podia contar amb ell i amb el seu consell.
I són moltes i molt diferents les seues activitats a favor de la gent i del poble d’Algemesí, però malgrat tot, no és que va fer el que a mi m’impressiona sinó cóm ho va fer. Home de paraula fàcil, d’idees clares i de pensaments profunds. Treballant sempre amb humilitat i transmetent a cada instant un goig per viure que omplia als que amb ell estàvem.
Te’n has anat molt prompte, però te recordarem els que t’estimarem i això serà un xicotet gra d’arena, molt poca cosa per al que et mereixes, però… la vida és així.
M’agradaria poder abraçar-te com mai ho he fet.
Ximo Bueno
