Filles de Carmen Esteve, brodats que són joies

En el món faller Algemesí és conegut com el poble de les manteletes. Quan fa 54 anys Carmen Esteve i les seues filles van brodar la seua primera tela en la cambra de sa casa, poc podien imaginar que les seues creacions acabarien convertint-se en una de les senyals d’identitat de la nostra ciutat i, sobretot, en un referent de qualitat a nivell mundial. I és que no solament Falleres Majors i Reines de Festes llueixen confeccions seues, sinó que fins a Filipines hi han imatges de Mares de Déu engalanades amb la seua artesania, fins i tot les saies i part del vestit de boda de la Infanta Elena de Borbón van eixir del taller de Carmen.

La defunció del marit de Carmen va provocar un gir inesperat en la vida familiar. Hi havia que traure la casa avant, i les tres filles del matrimoni Carbonell Esteve, que llavors tenien 18, 15 i 12 anys, no van dubtar a proposar a la seua mare posar-se immediatament a treballar on fera falta. La matriarca volia que les seues xiquetes es dedicaren a alguna cosa femenina i que es poguera fer a casa. Un bon amic li va parlar d’un reconegut sastre que treballava per a modistes de prestigi a París i que aleshores es trobava a València. Carmen no ho va dubtar, va aconseguir parlar amb el costurer i el va convèncer perquè ensenyara a les seues filles, sobretot a Amparo, a manejar una moderna màquina de brodar Cornely, amb la que s’elaboraven ornaments per a esglésies. Després ella va ensenyar a la seua germana xicoteta, María, mentre que la major, de nom Carmen com sa mare, va aprofitar la seua facilitat innata per al dibuix per a fer els dissenys que les seues germanes s’encarregarien de plasmar en les teles.

“En aquells temps els davantals de fallera eren molt xicotets, simples i ordinaris. Els brodats es basaven en siluetes de pardalets, fulles, macetes i flors, i es venien en fardos lligats amb cordells. No tenien valor. Les falleres anaven vestides molt coentes”, ens explica Carmen, la primogènita. Ella es va proposar canviar aquella tendència però sense perdre la identitat de la indumentària valenciana de tota la vida. Va buscar en llibres, fotos velles, antiquaris… va comprovar que la roba antiga era més rica i es va posar a dibuixar per a recuperar les arrels més tradicionals del vestit regional.
Van brodar peces noves amb el carinyo i el bon fer com a ingredients i la qualitat com a resultat. I quan van tindre suficient material el van ficar en maletes, van agafar el tren i es van marxar a mostrar-lo a València, a El Corte Inglés, a Lanas Aragón, a Almacenes Espanya, a la tenda d’Álvaro Moliner… “Anàvem vestides de negre pel dol del meu pare, amb vel i tot”, recorden les germanes. “Es notava que érem de poble, però ma mare estava decidida a traure el projecte avant malgrat les aparences”. Carmen va convèncer a tots aquells establiments que vengueren les seues confeccions que innovaven des del respecte a l’essència, i van acabar aconseguint revitalitzar un sector que havia perdut interès, tant per a artesans com per a clients.
El món faller va viure un gran auge gràcies a que les dones van recuperar la il•lusió per vestir-se de valencianes. Les seues noves creacions donaven una varietat al vestit regional no recordat. Tal va acabar sent la seua influència en el sector que es pot afirmar que van crear escola i altres creadors van seguir les seues tendències. Prompte les falleres es van interessar per lluir els seus dissenys. Una d’elles va ser Mari Carmen Dolz, la primera Fallera Major de la ciutat de València triada democràticament. Allò va suposar una publicitat extra per a les algemesinenques, que van haver de contractar gent per a donar proveïment a la demanda. De les tres germanes amb les quals tot va començar s’ha arribat fins a les 25 treballadores de l’actualitat, que segueixen posant la mateixa delicadesa de sempre en la seua labor.
“Continuem brodant a mà com sempre”, ens expliquen les tres germanes, “però les noves tecnologies han aconseguit que es brode de forma mecanitzada amb alta precisió, la qual cosa ha abaratit molt els preus finals”. Per això els seus productes únics es dirigeixen a qualsevol segment del mercat oferint la millor qualitat possible per a totes les butxaques.
Fa sis anys que Carmen Esteve va morir, però les seues filles continuen treballant amb el mateix esperit d’esforç i perfeccionament que ella els va transmetre, el que ara lleguen a les nétes i néts de la fundadora. Potser perquè eixe esperit segueix viu la màgia del seu treball artesanal aconsegueix que les dones s’enfunden autèntiques joies refinades que es distingeixen entre les més elegants; i fet a Algemesí.