Josep Folqués, un algemesinenc en l'èlit de l'handbol

És un ‘tiarrón’ d’un metre i 97 centímetres. Té un cos perfecte per a l’handbol i una ment centrada en ell. Es dedica a este esport des que era un xiquet. El passat mes de juliol es va proclamar campió del món Sub-21 amb la selecció espanyola, ha pertangut a diversos equips, entre ells el Barça B i el Benidorm, i ara, amb 21 anys, ha sigut fitxat pel Fertiberia Port de Sagunt amb el qual arriba definitivament a ASOBAL, la primera divisió de l’handbol nacional. És l’algemesinenc Josep Folqués.

 

– Per què handbol?
– Coses de l’esport escolar. Vaig començar en el col•legi amb 13 anys, quan estava en primer d’ESO. M’encantava. L’entrenador va veure que tenia qualitats i em va portar a jugar amb el Maristas, primer en infantils i després en cadets. Després vaig passar al Barça, on vaig jugar dos anys com a juvenil i una temporada en el seu equip de Divisió d’Honor Plata. Amb 19 anys em va fitxar el Benidorm, i allí alternava partits amb el seu segon i amb el seu primer equip, la qual cosa va suposar el meu debut en la lliga ASOBAL. L’any passat vaig tornar al Viscoconfort CB Maristas, i a final de temporada em van cridar del Port de Sagunt.

 – Encara que ja havies participat en la lliga ASOBAL amb el Benidorm, pertànyer a la plantilla oficial d’un equip de primera ha de ser molt diferent.
– Quan vaig debutar només tenia 19 anys i jugava per primera vegada contra esportistes majors que jo i molt experimentats. Ara han passat dos anys i he madurat. La veritat és que em sent molt a gust perquè seguisc amb el meu progrés i l’equip no m’està pressionant.
 
– Quina és la teua rutina diària de treball?
– Estic estudiant magisteri a València. Tots els matins vaig des del Port de Sagunt, on visc, fins a la facultat, i per les vesprades entrene amb l’equip. Normalment les competicions són els dissabtes, però a voltes juguem partits els dimecres i no puc anar a classes.
 

– Quan jugueu fora perdràs varios dies lectius.
– Sí, perquè l’handbol no maneja els pressupostos del futbol i ens desplacem amb autobús. Si juguem a Galícia tenim 13 hores de trasllat, així que ens toca viatjar durant tota la nit. Hi ha qui es porta el seu xicotet matalàs per a dormir en els seients i en el corredor de l’autobús.
 
– Et queda temps per a eixir de marxa amb els amics?
– No molt, encara que estic tan centrat en l’handbol que no ho trobe a faltar. De totes maneres és qüestió d’organitzar-se, tindre sentit comú i no excedir-se.
 
– Sembla que l’afició per l’handbol està pujant últimament.
– Ací a Algemesí el Maristas ha treballat molt bé la pedrera, ha tret molts equips i el fruit s’està veient. A nivell nacional la crisi econòmica va afectar molt a este esport, hi havia menys inversió i pocs patrocinadors. Ara està ressorgint.
 
– També falta més atenció de la tele, no?
– Este estiu vam ser campions del món amb la selecció espanyola Sub-21 i no es va televisar res. Només Teledeporte ens dedica un poc d’espai.
 
– Campions del món a Algèria, i ahí estaves tu.
– Sí, jo he tingut la fortuna de ser convocat per la selecció nacional en totes les categories per les que he passat. Promeses, juvenil i junior.
 
– Ara et falta amb l’absoluta.
– Ojalà. És molt complicat. Hi ha companys molt bons i experimentats. De moment el meu objectiu és fer una bona temporada, ajudar a l’equip a continuar en la categoria i consolidar-me com a jugador.
 
– Està ben pagat l’handbol?
– Comparat amb el futbol no. Es pot viure bé, però no es guanya prou per a poder viure de renda, per això estic estudiant magisteri. La meua intenció és ser professor d’educació física quan em retire.
 
– I això quan serà?
– Un jugador d’handbol pot estar en actiu fàcilment fins als 35 anys, això sí, cuidant el físic i la dieta, i sempre que et respecten les lesions. 
És evident que Josep Folqués es cuida. Esperem que el respecten les lesions i el puguem veure entre l’èlit de l’handbol espanyol durant molts anys.