premi pintura ciutat d'algemesi-esteve adamFins al pròxim 24 de febrer la Sala d’Exposicions Municipal d’Algemesí exhibeix l’exposició de les obres finalistes del XXIV Premi de Pintura «Ciutat d’Algemesí», un certamen que, per la seua dotació econòmica de 6.000 € al primer premi i per la reputació i prestigi del seu jurat, és un dels més concorreguts i valorats del panorama espanyol. Més de 275 obres han sigut presentades a concurs en aquesta edició que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació del València i amb un jurat d’excepció que ha tingut l’àrdua labor de seleccionar les 20 obres finalistes que componen aquesta exposició que resumeix visualment els codis de la pintura en el moment actual.

El jurat ha estat format per José Manuel Ciria, pintor representant de la nova abstracció instal·lat a Nova York; Pilar Tébar, directora de l’Associació de Crítics d’Art de València; Marisol Salanova, crítica d’art; Esteve Adam, pintor premi BMW i Eugenio Ampudia, artista visual internacional que acaba de rebre el premi AECA de millor artista viu en ARCO.

Ells han sigut els encarregats de realitzar aquesta selecció d’obres que marquen les diverses directrius del llenguatge pictòric en l’actualitat. Observem la vigència de l’abstracció en el seu vessant més expressionista basada en la “pintura-pintura” de Rebeca Plana, Ion Etxeberria i Luis Olaso; altres indagacions abstractes van en la senda vinílica de Juan Carlos Forner i Elena Rato. Apreciem una nova i important onada surrealista en el realisme inquietant de Núria Farré, Inma Fierro, Eduardo Serrano, Isabel Gómez, Eva Vázquez i Xavier Monsalvatje. La revisió del paisatge ens arriba amb les geometries de Blai Tomás i l’impuls abstracte d’Antoni Roig. Al mateix temps assenyalem un corrent neodadá a l’hora d’incorporar l’acció de teixir en la tècnica de Jarr o Alexandra Knie. Menció mereix la pinzellada vigorosa d’Alejandro Martínez que simula un dibuix a sanguina, el sucós gest d’Inma Coll i Isidoro Moreno i la dignitat del seu Can. La visió més crítica amb la realitat ens la dóna la figuració enèrgica i reivindicativa de María Carbonell.

Els límits entre la fotografia i la pintura baix el concepte anglosaxó de image ens ho aporta l’obra guanyadora de Pedro Peña, Museum Hall¸ declinada en clau monumental a partir de la combinació de diverses tècniques.

Sens dubte una oportunitat única per a descobrir el complex i excitant escenari pictòric espanyol en l’actualitat.