La Setmana de Bous al juliol

Carlos bueno, la veu d'algemesí

Carlos Bueno

L’estructura actual de la Setmana de Bous haurà de canviar en un futur immediat si es pretén que seguisca pervivint. Des de fa algun temps els atacs antitaurins han sigut incessants; res preocupant si només es tractara del grup habitual de gent que es manifesta en contra de la tauromàquia. Però l’arribada als poders polítics de gent que intenta imposar el seu criteri antitaurí ha agreujat la problemàtica.

Molts d’ells han fet creure que els bous són un tema d’esquerres o dretes, encara que realment es un espectacle del poble i el més democràtic de quants existeixen. Quan no han aconseguit prohibir les celebracions taurines les seues actuacions s’han encaminat a posar tot tipus de traves administratives i burocràtiques, a pesar que es tracta d’una activitat legal que procura la vida de més de mig milió de bous en el camp, la pervivència de més de mig milió d’hectàrees de devesa que signifiquen un tresor mediambiental d’incalculable valor i que donen treball directe a més de 300.000 persones només en este país.

Però les dades no importen, només els vots, i la tauromàquia s’ha convertit en moneda de canvi, en escaparate, en altaveu, en tema vital per al futur del món, i les complicacions per al sector van en augment. A més, Algemesí compta amb problemes propis que han de preocupar als que volen la seua continuïtat. Un d’ells és el soroll que ocasionen les casetes en el parc Salvador Castell. Els veïns es queixen i l’ajuntament restringeix les hores de diversió. El resultat és que la festa disminueix i amb açò també l’atractiu de la Setmana per als més joves (sempre he defensat que part de la solució seria la creació d’un bon recinte firal, on tots estarien més còmodes, amb més hores de música i, a més, podrien celebrar-se concerts de major entitat). Un altre té a veure amb les normatives de seguretat de la plaça, que fa temps van provocar la desaparició dels graons i dels palcos, un viver de savia nova per a la formació de nous cadafalers que també es va extingir

L’últim inconvenient que arriba a la Setmana de Bous té a veure amb les escoles i el calendari de classes. El Consell Escolar Municipal es va reunir fa uns dies i, per esta vegada, han decidit posposar un any una decisió que pot significar la puntilla per a la festa. La seua intenció és que en 2019 hi haja col·legi durant els dies de bous. Si açò arriba a produir-se la fira taurina d’Algemesí té els dies comptats. Amb xiquets i joves anant a classe, i amb el trastorn que suposaria per als pares, la festa passaria a convertir-se en un vertader mal de cap, en molts casos impossible de portar per qüestions horàries.

La solució és avançar-se als fets que, més ràpid que tard, arribaran. I el canvi de dates de celebració de la Setmana sembla el més encertat. Passem de finals de l’estiu a principis d’ell. Canviem patrona per patró. Mare de Déu de la Salut per Sant Onofre. I, en compte de començar a muntar la plaça quan entre l’anda de la Verge, comencem a fer-ho quan el sant entre en la seua capella. Després de les casetes de la fira posem les casetes dels cadafals. I la primera setmana de juliol que done inici la fira taurina. Menys risc de tempestes (suposadament). Xiquets i joves amb ganes de festa després del curs escolar. Vacances per a ells i per a molts adults. I els que no estiguen de vacances sempre podran demanar a la seua empresa “la setmana” com fins ara feien, l’única cosa que, en compte d’al setembre, seria al juliol. I si hi ha pares que volen recordar èpoques pretèrites estant sols a casa, sempre tenen la possibilitat d’enviar al seu fills als múltiples campus d’estiu que per eixa època solen organitzar-se.

Quin és el problema? Jo no acabe de veure’l, al contrari, em sembla que tot són avantatges. Supose que l’immobilisme que sol imposar la força del costum és l’únic impediment per a dur a terme esta mutació i evitar així laments irreparables. De moment em guardaré este article per a poder acreditar que “jo ja ho vaig dir al juliol de 2018”.