A punt de tancar l’edició del periòdic de juny ens arribà un comunicat d’última hora. Realment no era una notícia nova, jo la coneixia des de feia mesos però no l’havia fet pública perquè així m’ho havien demanat els responsables de les dos formacions polítiques implicades en l’assumpte. El que ara ocorria és que tot es posava en coneixement públic a través de dos comunicats de premsa, un d’Esquerra Unida i l’altre de Més Algemesí. La formació d’Asensio García (ell era qui feia les declaracions en la seua nota) anunciava que sol·licita “oficialment” al PSOE-PSPV que els de Josep Bermúdez entren a formar part de l’equip de govern, i éste, en el seu escrit, agraïa als d’Esquerra Unida la seua actitud “proactiva i dialogant” mentre li donava cera als socialistes, especialment a l’alcaldessa Marta Trenzano.
En això de repartir llenya de forma sibil·lina és especialista Bermúdez que, fent com que mai ha trencat un plat, dóna a destra i sinistra a quants no són de la seua corda. És la seua tàctica, ell sabrà. El tinc per intel·ligent, molt intel·ligent, encara que moltes vegades no compartisc la seua manera de dir les coses. Sol ser tan taxatiu que sembla no deixar opció a la resta de mortals de tindre opinions diferents a la seua. La modèstia sol ser una de les qualitats dels més grans, fins i tot d’aquells que pensen que estan encertats en tot i que tenen la solució per a qualsevol tipus de problemes, però la actitud de Bermúdez, lluny de parèixer humil, a vegades sembla rosar la prepotència.
En la seua última missiva el líder de Més Algemesí els diu mentirosos als socialistes locals, assegura que és evident la nul·la voluntat de l’alcaldessa d’assegurar l’estabilitat, que la governabilitat municipal és secundària per a ella, que la seua negativa a negociar amb ells és una simple rabieta infantil, que si Algemesí no té un govern fort és perquè els socialistes passen olímpicament del tema… No sé si tant atac i desqualificació tindrà l’efecte que busca Bermúdez, repetisc, és la seua tàctica i ell sabrà, perquè és la que està utilitzant des de fa molt de temps.
Els pose en antecedents cronològics sobre la informació en qüestió: En juny de 2015, quan es van conèixer els resultats de les últimes eleccions, PSOE, EU i M+S van començar a negociar perquè no tornaren a governar els populars, que era la llista més votada. En aquelles primeres reunions a tres bandes es va arribar a un preacord de 115 punts, 115 propostes de consens per al nou govern. Tot anava bé fins que es va tractar el tema de l’alcaldia. Els socialistes, que havien aconseguit major número de vots dins d’eixa aliança, van estimar que era el seu lícit dret ocupar el lloc. Bermúdez no era de la mateixa opinió i voluntàriament es va eixir del pacte, això sí, no es va aliar amb el PP i va permetre la investidura de Trenzano.
A partir d’eixe moment les situacions tirants s’han succeït i els comunicats han sigut cada vegada més agres. M+S sempre ha assegurat tindre solucions clares, concises i adequades davant qualsevol adversitat. Així és que fa uns mesos, crec recordar que seria per març passat, els dirigents d’EU van creure oportú que tornaren a integrar-se en el grup de govern. Va haver un primer acostament -de nou a tres bandes- en el qual, a més de qüestions crucials, es va acordar que el tema es portara en secret fins a veure a quina resolució s’arribava. Jo em vaig assabentar i vaig complir amb la meua paraula de no publicar res, però algú que també ho sabia ho va filtrar, i els socialistes, comprovant que no s’havia complit el requisit de confidencialitat, van decidir paralitzar qualsevol acord.
A més, tant l’Assemblea d’EU com la del PSOE rebutjaren la possibilitat de readmetre a M+A. Dates després EU tirà marxa arrere i va accedir, però els socialistes es mantingueren en la seua primera opinió. Se celebraren noves reunions entre M+A i EU buscant un acostament perquè Bermúdez volia i vol entrar en l’equip per molt que afirme que ell mai ho ha demanat (només cal llegir la quantitat de escrits en els quals acusa a la resta de formacions de no permetre la inclusió d’una formació tan progressista com la seua).
Quina és la tàctica ara? Fa l’efecte que EU i M+A han pactat fer-ho tot públic per a pressionar als socialistes. Tan pactat sembla estar que el comunicat de M+A agraint a EU que hagen demanat “oficialment” el seu integrament en el govern local es va enviar 13 minuts abans que la pròpia nota de premsa d’EU, la qual cosa denota la seua complicitat, no que Bermúdez siga vident.
Després de les eleccions M+A va decidir eixir del primer intent d’aliança perquè pensava que anava a tindre la clau de la governabilitat. Però això no sempre ha sigut així perquè en cada Plenari el PP ha votat el que ha cregut oportú i no el que a M+A li convenia. Ara Bermúdez s’ha adonat i pretén tornar al punt de partida. Va tindre l’oportunitat de sumar-se a un govern fort, en majoria gràcies a les aliances, però va anteposar la seua pretensió de ser alcalde i va perdre l’opció. Haurien de donar-li una nova possibilitat per a reincorporar-se? Els socialistes tenen la resposta. Si de debò Bermúdez té solució per a tot jo el fitxaria ara mateix. La té? Intel·ligent és, messies no ho sé.