[su_column size=»1/2″]

JUAN VALLES la veu dalgemesi periodic independent periodico diari

Juan Vallés


 
 
LAS FALLAS DEL ESTADO
 
Las expresiones genuinamente populares, espontáneas y abiertas, constituyen la esencia de nuestra condición humana. Con el paso del tiempo, se generan las tradiciones y los consensos que reflejan nítidamente el carácter de un pueblo, de un conjunto de individuos libres, donde ninguno es más que otro.
Nuestro régimen actual, ávido de legitimidad, encuentra en estas manifestaciones la oportunidad perfecta para trocarse en baluarte de aquello que, precisamente, trata de sojuzgar.
Las Fallas son un claro ejemplo de este fenómeno. En ellas se mantiene este desequilibrado pulso entre la institución colectiva fruto de la sociedad abierta y el instinto normalizador de las élites políticas, siempre temerosas de perder su control.
Afortunadamente, en Algemesí, el abrazo del poder respecto a esta fiesta, ha relajado un poco su fuerza desde el cambio de gobierno, gracias al protagonismo devuelto a la junta central fallera. No obstante, hay que recordar la tremenda intromisión que todavía sufre. Esta manipulación la desnaturaliza, apartándola de sus orígenes, para intentar usarla como vehículo propagandístico, como un tentáculo más de sus maniobras. Ingenuamente, hay quien dice ver en estas prebendas y privilegios, ayudas desinteresadas para el bien común. La experiencia ya consumada en áreas como la educación, cultura, sindicatos, comunicación, etc…debería bastar para hacerles desistir de tales creencias, que solo son mentiras reconfortantes para pusilánimes.
Por todo ello, conviene estar alerta ante lo que está sucediendo en Valencia y otras poblaciones cercanas a la nuestra, donde los renovados bríos populistas del recambio político, están incrementando su cerco sobre la sociedad libre, a través de una mayor injerencia y protagonismo durante estas fiestas falleras. Las excusas pueden ser varias y siempre falaces, pero el objetivo final, siempre el mismo.
No debemos dejarnos embaucar por esos cantos de sirena que hablan de “abrir la fiesta a la sociedad” u “honrar un símbolo de nuestro pueblo” o “tratar a las fallas como se merecen”, etc…Para ellos solo son un caladero de votos, un pilar para asentar su posición. Debemos alzar un “NO” claro y rotundo ante cualquier iniciativa política de cualquier signo, para defender la autonomía de nuestras instituciones civiles, la dignidad de nuestro pueblo.
[/su_column]
[su_column size=»1/2″]
sicto ferrero la veu d'algemesí periòdic independent periodico

Sixto Ferrero


 
 
PER UNES FALLES POPULARS
 
Hom que ve de fora recorda, que en arribar Falles, Algemesí és una illa. Probablement siga el poble fora de l’Horta, que més industria vinculada al món de les falles té, però, probablement siga el poble en què més desapercebudes passen. Si més no, un fet curiós.
Fa anys que el tarannà popular es bescanvià pelfolklorisme més recalcitrant. Per una sobredosi de glamur i una celebració estèril tradicionalment. Tot i que a determinats llocs i segons quina gent, el sentit de la responsabilitat roman. És més, fins i tot encara van i l’estimulen. Hi ha pobles de la Ribera que les Falles són les festes. Car qui paga, té festa. Però així i tot, els dies de Falles contagien la població. La fallera i la no fallera. Les activitats culturals d’algunes (a banda de les presentacions) es transformen en propostes o alternatives per a qualsevol veí. Hi ha Falla que fa fins i tot concursos de corals, concerts. Hi ha poble que fa revetlla pública i popular. Per a tots.
Naturalment, hi ha qui fa festa, els xiquets no fan escola i la gent participa i pren el carrer. A Algemesí res d’açò passa. Potser la competència directa d’altres festes locals ha fet que paulatinament les falles del poble siguen colles hermètiques d’amics disposats a no renunciar del folkorismerelluent de les manteletes de luxe. De lluir tela i debatre entre la tribu el preu. De tancar-se al casal per beure’s la quota, els tiquets,… I l’Ajuntament què fa per les Falles? Allunyar-se per no intervenir, cedir-los o facilitar-los la celebració d’un ritual elitista i selectiu? I per què no unes falles populars amb suport institucional per fer festa al voltant de la festa privada?. Per què no l’obrin per a viure-la i sentir-la? S’han plantejat mai una equanimitat de festes?
Com la UNESCO declare les Falles Patrimoni Immaterial, s’imaginen un poble amb dos patrimonis? No és el cas, ací les falles es planten, passen i es cremen com si fóra combustible, vés per on, per a falles.
[/su_column]