Quan s’expressa l’opinió personal en l’editorial d’un periòdic, com és el cas que ens ocupa, s’està exposat a la crítica dels que discrepen. És una cosa que tinc assumida i accepte. Com qualsevol ésser humà m’arrisque a encertar o errar en les meues apreciacions, ho tinc més que clar i per això sempre he estat obert al diàleg i a l’intercanvi d’opinions. En la diversitat es creix, sempre que es plantegen els arguments de forma educada i respectuosa. Pot ser per eixe motiu el mes passat em vaig alegrar en rebre la telefonada de Magda Lázaro per a xarrar sobre el meu últim editorial, que tenia com a eix la presència de la Nova Muixeranga en un acte organitzat per Acció Cultural de País Valencià.
Magda, vocal de la Nova Muixeranga, m’esperava en la seu junt al seu president, Alfredo Rosa. Per a mi va ser un plaer reunir-me amb ells. Ho dic amb tota sinceritat. Semblava cantat que cap de les dos parts canviaria d’opinió després de la trobada, però tots vam donar les explicacions que estimarem oportunes sense intentar imposar idees ni dogmatitzar. Alfredo i Magda em van explicar els desvetllaments, la passió i la il·lusió que posen en cada assaig, en cada acte, en cada muixeranga, i que en tot moment intenten “fer família, fer poble”. I estic convençut que així és, que cadascú amb les seues idees desitja fer el millor per al seu entorn.
Em van traslladar el malestar que van generar als muixeranguers de “la verda” les meues opinions, i això, creguen-me, no era la meua intenció. L’únic desig era i segueix sent que cap associació que d’alguna manera represente a Algemesí adquirisca tint polític, ni en un ni en altre sentit. Ells van insistir que l’acte referit en l’anterior editorial no tenia simbologia política. En açò no ens vam posar d’acord. En el que sí acostarem postures va ser en la necessitat de dotar de major rellevància i exigència al Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, encara que la Nova Miuxeranga no pertanga a ell, és més, el seu caràcter laic no la vincula amb el cristianisme ni, per tant, amb la part religiosa de la processó. Parlarem també del seu funcionament intern, summament democràtic, i jo em vaig comprometre a plasmar-ho en este nou article. No vaig accedir a eliminar de la web del periòdic l’editorial en qüestió, como em van demanar, perquè estime que això seria un acte de covardia per la meua banda.
Crec que tots vam donar de la nostra part i repetisc que vaig eixir de la reunió encantat d’haver conegut a gent tolerant i disposada a explicar-se i a intercanviar opinions. Ells em van assegurar representar al col·lectiu de la Nova Muixeranga, i això em val per a no barrejar-los amb els qui a través de Facebook em van insultar personalment, van qüestionar el treball al que em dedique professionalment des de fa 17 anys, van ironitzar sobre la meua ocupació actual i van menysprear este periòdic que s’edita de forma independent i amb recursos privats (i també amb la mateixa il·lusió i passió que ells posen en les seues activitats). Tots els insults amb els quals van voler retratar-me de forma prejuiciosa, només van servir per a retratar-se ells, els que neguen la pluralitat quan no s’opina de igual manera, els qui fent gala de tolerància i respecte només saben ser dictadors de les seues idees, intransigents i sectaris. Poc es pot avançar amb fanàtics de tal calibre. Per això em quede amb l’exemple d’Alfredo i Magda, amb qui es pot dialogar de forma educada encara que cadascú seguisca fidel a les seues idees.
La Veu d’Algemesí sempre ha donat exemple de pluralitat encara que alguns no ho vulguen saber. En les nostres pàgines hem donat cabuda a notícies i opinions de tot tipus i ideologia. De fet en la nostra secció ‘Opinions enfrontades’ tenen veu diferents visions sobre un mateix tema, i en ‘Parla el Poble’ disposen de la possibilitat de publicar els qui volen explicar alguna queixa. Per descomptat que també la Nova Muixeranga, com els vaig deixar clar en la reunió.