Antonio Saá, president de la gestora del PP Ribera Alta i productor agrícola d’Algemesí, analitza en este article d’opinió la situació del camp.

Antonio F. Saá Carrasco.- Era difícil d’imaginar com un microorganisme, un virus de nova aparició i que sens dubte ha vingut per a quedar-se, posara de manifest tanta ineptitud en les persones que dirigeixen el nostre país per a, de nou, destrossar econòmicament als productors agrícoles de la nostra comarca. Teníem expectatives en el decret 13/2020, on l’objectiu és assegurar la recol·lecció en les explotacions agràries, davant la disminució acusada de l’oferta de mà d’obra.

Si mirem arrere, tenim clar que era impossible preveure una situació irreal com aquesta, cal trobar la forma adequada de conviure en aquest nou context, però queda patent la nefasta gestió realitzada en la manera d’escometre la pandèmia, en els decrets establits, un dia es regula una situació i al següent es regula el contrari.

Els xicotets productors agrícoles estem veient com, un any més, el nostre esforç s’esvaeix. Se’ns exigeix qualitat en les collites però no podem treballar les parcel·les, l’aclarida de la bresquilla sense realitzar, la poda de l’arbratge queda pendent ja que no podem contractar personal per falta de rendibilitat, i en el cas de contractar els treballadors no es poden desplaçar amb garanties, així és impossible rendibilitzar ni oferir qualitat.

Els grans productors es queden sense mà d’obra, l’aplicació del decret 13/2020 no considera beneficiaris als treballadors afectats pels ERTEs amb causa del COVID-19 i han de ser treballadors amb domicilis pròxims als llocs on tenen que realitzar el treball (en el mateix terme municipal o limítrof), fa falta mà d’obra per a recol·lectar les collites, les cireres, bresquilles o nispros corren perill de perdre’s en l’arbre, els productors de ceba a la comarca de la Ribera estan experimentant grans dificultats per a vendre les seues collites i el 30% de la producció de carxofa s’està quedant en el camp.

El realment increïble és que una comunitat productora com la valenciana i especialment la Ribera del Xúquer veurà com es perd el treball de tot un any, després que els fenòmens meteorològics i la falta de rendibilitat de les últimes campanyes han minvat el poder adquisitiu dels llauradors, la demanda i els preus s’han incrementat al consum, però no així en origen, podem veure com el nostre producte es queda sense recol·lectar mentre el comprem a països tercers i ni el President del Consell o la Consellera d’Agricultura mouen un sol dit per defensar l’agricultura com a signe d’identitat de la Comunitat Valenciana.

Al mateix temps, encara que tímida, la rebaixa dels coeficients es valora de manera positiva però lamentant la desigualtat de criteris emprats a l’hora d’aplicar aquesta millora fiscal, que difícilment podran assumir els xicotets productors, poblacions de la nostra comarca veuen reduït el mòdul fins a 0.13 en cítrics i 0.26 en kakis, en canvi la majoria no es beneficien d’aquesta mateixa quantia (0.18 en cítrics i 0.30 en kakis) havent patit la mateixa falta de rendibilitat i la pitjor campanya en quant a preus.

Volem reinventar-nos, rendibilitzar les parcel·les i obtindre qualitat en els nostres productes, per a això aportem la professionalitat, el treball i resignació però necessitem solucions urgents que parteixen per donar l’adequat valor i comercialitzar el producte autòcton prioritzant el nostre producte abans que el de països emergents. Oferim solucions, però necessitem que ens deixen treballar i que no es prenguen més decisions en contra dels interessos de l’agricultura en la nostra comunitat.

Antonio F. Saá Carrasco

Productor agrícola xicotetes parcel·les