Cristiano Torres va tallar dos orelles a base de quietud, valor i autoritat davant un animal complicat de Sánchez Arjona, que va lidiar un magnífic exemplar amb el que va demostrar predisposició Borja Navarro.
Carlos Bueno
El mínim que cal exigir-li a un joneguer és que mostre bé a les clares que vol ser torero. “Estar en novillero” sempre va ser l’actitud que va definir la voluntat dels qui volien obrir-se pas, a vegades atropellant la raó, però sempre deixant patent que escalar escales i arribar a convertir-se en matadors era el que es pretenia. Cristiano Torres va estar en joneguer a Algemesí, i a més amb qualitat. No va pegar drapaes ni abusar d’atreviment. No va haver tirons ni acceleracions. El de Salamanca sabia el que feia i per què ho feia. Va sortejar l’animal més complicat del festeig i se li’n va pujar a cavall. No volia passar. Es frenava. Topava. Però va ser arrossegat sense les dos orelles.
Cristiano es va obstinar a iniciar la faena de genolls. Va tardar molt de temps a envestir-li l’astat, ocupat en derrotar contra un enganyador. Quan per fi es va arrancar ho va fer creuat i se li’n va anar al pit, pegant-li una voltereta escalofriant. Però no es va arredrar el xaval, que li va plantar cara amb determinació a base de fermesa, seguretat i autoritat. Es va pegar un arrimó atornillat a l’arena i amb una col·locació molt compromesa. Va tragar. Es va jugar l’agafada en cada passe sense immutar-se, i tot sense perdre les formes ni l’empaque. Va espantar a la por i va emocionar a les esteses, que després d’una estocada va premiar amb mereixement les seues formes i el seu fons.
També va exhibir disposició i ganes d’agradar Borja Navarro, que va sortejar un jònec encastat que repetia incansable les seues envestides amb transmissió i recorregut. Al valencià li va faltar baixar-li la mà per a portar-lo més sotmés i lligar major número de muletazos en cada tanda, però la seua falta d’ofici la va suplir amb una actitud irreprotxable. Amb l’estoc no va estar afortunat.
A la resta de la terna va semblar faltar-li ambició i sobrar-li conformisme. Nabil “El Moro” no va encertar a deixar-li la muleta posada al primer de la vesprada i a la seua labor li va faltar ritme. Tampoc va tindre intensitat el quefer de Porta Mirave, sense el mando i la decisió que requeria el seu antagonista. Es va eternitzar amb els acers i van acabar sonant-li els tres avisos. I Manuel Román va desistir prompte d’intentar lligar dos passes consecutius davant un sobrer de Nazario Ibáñez que eixia solt després de cada muletazo.
El cartell anunciava una jonegada de Conquilla de Sánchez Arjona, que va lidiar dos primers exemplars manejables, amb una certa aspror i picant però amb transmissió. El quart va resultar complicat i el cinqué va ser un magnífic animal amb fixesa, promptitud i recorregut.
Fitxa del festeig:
Algemesí, 27 de setembre de 2022. 4a de fira. Quasi ple. Erals de Conquilla de Sánchez Arjona, manejables 1r i 2n, complicat el 4t i encastat el 5é, i un de Nazario Ibáñez, lidiat en tercer lloc com a sobrer, mans.
Nabil “El Moro” (de Mar de Nubes): silenci després de dos avisos
Porta Mirave (de Huesca): xiulets després de tres avisos
Manuel Román (de Còrdova): silenci
Cristiano Torres (de Salamanca): dos orelles
Borja Navarro (de València): silenci després d’avís
