Josep Puchades Satorres, president de la “Fundació Alberto Tortajada – El cabal del pobre”, recorda els seus inicis a la Fundació i com va arribar a ser el seu president.

Josep Puchades.- Recorde als meu pares, que en parlàvem de la Fundació d’Ignasi Albert Tortajada i Girbés, que havia fet molt de bé pel poble i que pagava a dones o “Dides” per a que alletaren a nadons que les seus mares no podien alimentar per no tindre llet als pits. Recordi la passió que li posaven com parlaven de aqueta entitat.

Durant un temps, podia veure, davant de ma casa un pis que no estava habitat i que de tant en tant, es veu la llum de la habitació que dona al carrer. Era el pis de la Fundació.

Tot això, en va fer donar un pas avant i començar a preguntar qui era la junta de patrons, volia donar-me a conèixer per dir-los que en tenien de forma incondicional per ajudar-los.

En va en dir, pregunta en la farmàcia de Andrés Pérez. Allí m’enviaren a casa de Lola Barbera, que resulta que era la presidenta. Va ser un goig que m’atengués. En va dir que en la pròxima reunió en cridaria i que estaria junt a Ramón Naval ajudant-li. La Lola Barberá, es una gran dona i amb molta bondat i cultura. I així comença el meu caminar en esta fundació.

En la primera reunió, a principi del 2007, vaig conèixer als patrons de la fundació d’Albert Tortajada El Caudal del Pobre. Formava la junta Lola Barberá, Joaquin Bueno, Carmina Mulet, Emilio Morales i Vicente Talens, també estava Ramón Naval que era la persona que fe a la faena administrativa entre altres coses.

En aquesta primera junta de patrons, en vaig convèncer de que tots els patrons tenien molta il·lusió i ganes de fer complir les voluntats del seu fundador.

En desembre de 2010 entre a formar part del patronat amb el càrrec de secretari. Eren uns anys molt durs.

Per fer-vos una idea dels antecedents, recordi que cap a l’any 2008 es produeix una crisi existencial amb l’agreujament que ix Banquia a Borsa. Aquest fet provoca que es devaluí el nostre dipòsit (participacions) i es quedi a un preu irrisori.

Iniciem una demanda i, malgrat guanyar-la, es redueix el valor del dipòsit ja que, en anul·lar el contracte d’inici, tots els interessos de més d’una dècada es consideren com a devolució del capital inicial aportat.

Arribem al 2015 amb molt pocs recursos, l’agreujant que la banca ja no paga interessos del dipòsit i el camp sols ens aporta pèrdues.

En la data del 20 de juliol de 2017, passi a ser el nou president de la Fundació.

Van ser uns anys molt complicats, durs i de repensar la continuïtat de la Fundació, per no poder dur a terme el nostre FI SOCIAL. En diverses juntes de patrons, vam haver de decidir entre la dissolució o no de l’entitat, en un futur pròxim, després de 100 anys d’història.

A la fi, la decisió va ser donar-li una altra oportunitat. Estava clar que béns materials no eren suficients per a donar-ho tot per perdut. Però, estimats lectors, Albert Tortajada era un home tan hàbil i avançat a la seua època que ens deixà altres béns de tan immens valor que no es poden ni mesurar!. Tots els INTANGIBLES acumulats durant dècades: un alcalde, pintors famosos, empleats de banca… com mesurar tots el beneficis tant per a les persones com per a la nostra societat?

Els nostres Intangibles comencen ja en les últimes voluntats d’Albert Tortajada:

1.- Donar llet als nascuts quan les seues mares no el podien alimentar.

2.- Beneficència i docència per a persones pobres de la nostra vila.

Referent a la primera activitat humanitària, hem trobat 126 casos documentats de famílies desesperades, amb el seu xiquet plorant de gana i sense llet als pits per alimentar-lo. Era un drama! No hi havia llet en pols en les farmàcies, s’inventà uns anys després, per la dècada dels 50. La fundació actuà davant aquest panorama tan trist i esquinçador, i pagà a mares de llet (DIDES) com un acte solidari. Amics, com mesurar aquestes INTANGIBLES?

Més endavant, encarem el tema de la docència, malgrat els pocs recursos existents ja que la figura d’Albert Tortajada i la seua voluntat sempre guiava i guia les nostres ments i els nostres cors.

Tots estos factors, ha deixat molt reduïda la nostra economia. Però ens queda un potencial molt important, el factor humà: la il·lusió, l’entrega i les ganes de perseverar dels membres de la Fundació per dur endavant la nostra missió, que no és altra que fer valdre la voluntat del fundador del Cabal de Pobre.

Així, decidírem fer peticions de donacions a la família, amics, empresaris i societats i, tot plegat, amb les donacions rebudes, elaboràrem un pressupost per complir el nostre FI SOCIAL.

Què bonic seria tindre un motor productiu que ens nodrira! És el que tenen les gran empreses: una fundació que els dona una categoria empresarial.

Nosaltres, no tenim eixe motor productiu, cosa que ens pot preocupar i dur més feina, però no ens lleva la IL·LUSIÓ, la BONA VOLUNTAT, el DESIG DEL BON FER, la SOLIDARITAT, l’EMPATIA, l’ALTRUISME… motors que espenten de valent els que han format, formem i formarem part de la fundació; motors que hem heretat d’Albert Tortajada, qui representa una paraula tan bonica com ho és FILANTROPIA, una paraula que desitgem representar en el seu estat més pur.

Si hem arribat al vostre cor solidari, podeu col·laborar amb les vostres donacions en:

Caixa Rural: ES52 3117 0001 9015 8124 5915

Caixabank: ES90 2100 1939 3901 0037 8613

Ibercaja: ES84 2085 9372 9703 3037 0944

Bizum: 672 65 98 81

*IMPORTANT: Les donacions tenen un percentatge de bonificació en la deducció fiscal en el Impost de la Renda (IRPF), per això és molt important, que en el concepte de la transferència, escriviu la paraula “donació” i nom, cognoms i DNI perquè son necessaris per la bonificació fiscal en la Renda.