Després de quasi un any i mig exposant i donant veu als temes més rellevants sobre algunes problemàtiques locals, encete una nova secció: Gent anònima. En aquest espai podreu gaudir de les històries dels algemesinencs i algemesinenques que, encara que no tinguen un càrrec de rellevància al nostre poble, qualsevol ciutadà d’Algemesí coneix per una o altra cosa.
Ainhoa Machí
Per donar inici a aquesta secció, vos porte la història de Lola Lozano, una xiqueta d’Algemesí que actualment estudia Fisioteràpia a la Universitat de València i que, fins fa poc més de cinc setmanes, no sabia que anava a estar en boca de tots els veïns de la nostra localitat. A una setmana de la processó de la Mare de Déu de la Salut es va assabentar que seria la primera dona tornejant del poble. I això va fer que eixira de l’anonimat.
Com ens explica Lola, va saber de l’existència d’aquest ball gràcies al seu pare, Ernest Lozano, antic ballador dels Tornejants. Amb tan sols set anys ja era capaç de realitzar algunes de les coreografies, però va ser conscient que volia ballar a la processó quan en tenia 12. En aquell moment va decidir fer de “botarga” i començar a assajar de manera seriosa.
Lola Lozano amb els seus companys abans de començar a ballar. MOISÉS CASTELL/Prensa2
Segons ens conta ella, els assajos del ball dels Tornejants requereixen bastant preparació física. Comencen eixint a córrer uns tres kilòmetres amb una volta a la Copal, continuen amb un escalfament amb alguns jocs que relacionen passos del ball i finalitzen amb l’assaig de totes les coreografies començant per una que s’anomena “la sèrie”. Tota aquesta dinàmica per fer gaudir a tot el poble d’Algemesí durant tres processons.
Com crec que tots sabem, Lola va fer el seu debut a la Processó de les Promeses, a la vespra de la Mare de Déu. Ens explica amb molta il·lusió que no va ser conscient del que estava passant fins que va arribar a la porta de l’aire vestida de tornejant.“No em solc posar nerviosa per aquest tipus de coses però sí que és cert que tot el món em desitjava sort i això em va posar nerviosa. Però al ballar davant del guió, que és el ball de presentació de la Mare de Déu, em vaig tranquil·litzar i vaig tindre energia per a tota la processó”- conta Lola. Per a ella, la millor sensació va ser el fet de pensar que ho havia aconseguit i que tots els seus companys de ball li havien donat suport.
Primer ball a la processó. M.C./Prensa2
Així mateix, conta que aquest any s’ha produït un canvi important: el nombre de xiquetes participant com a botargues durant les
processons ha augmentat notablement. “Em sent orgullosa d’haver d’afrontar la situació de ser la primera dona tornejant, perquè em dóna molta satisfacció pensar que ixes xiquetes que tenen il·lusió de ballar els Tornejants no hauran de preguntar si poden eixir a la processó, perquè ja saben que poden fer-ho”- explica emocionada.
Lola no es va acomiadar sense comentar que, encara que molts veïns li agraeixen el fet de ser la primera de dona tornejant del poble, és ella la que vol donar les gràcies per cedir-li la responsabilitat de donar el punt de partida d’aquest gran canvi.
