El contratenor algemesinenc va oferir un recital de cant gregorià a cappella en la Basílica de Sant Jaume.

carlos bueno agencia prensa2

Carlos Bueno

Quan de xicotet jugava pels carrers d’Algemesí els seus amics li deien Pepote. En realitat el seu nom és José Hernández Pastor, un contratenor de fama internacional que se’n va anar de la nostra ciutat amb 20 anys per a apostar per la música. Gràcies a una beca del govern suís va realitzar estudis d’alta especialització en la Schola Cantorum Basiliensis, el centre de major prestigi mundial en la investigació i interpretació de la Música Antiga. Ara té 45 anys i és una estrela universal en la seua especialitat. Ha cantat a les ordres dels millors directors i en conjunció amb les agrupacions internacionals més reconegudes. Ha actuat en recintes tan importants com el Teatre Real de Madrid, el Liceu de Barcelona, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, el Bozar de Brussel·les, el Teatre Champs Elysées de París, la Kölner Philarmonie o el Koncerthaus de Viena. Ha sigut professor en institucions com el Cor Barroc de la Junta d’Andalusia, en la Universitat de Salamanca, en l’Acadèmia Internacional de Música Antiga o en el Conservatori Superior “Manuel de Falla” de Buenos Aires. El passat 5 de març va tornar al “seu” Algemesí per a oferir un extraordinari concert de cant gregorià en la Basílica de Sant Jaume.

 

Portada del programa de mà de José Hernández. LVA

Com et vas sentir en el teu retrobament amb Algemesí?

– Feliç com un xiquet que torna a estar amb la seua gent, els seus veïns, els seus mestres, els seus amics… Va ser emocionant recordar successos que vaig viure de xicotet en determinats cantons i carrers. De fet el dia abans em vaig pegar una volta per la població perquè em pegara la sacsejada emocional i en el concert estar més tranquil, equilibrat i centrat.

 

Vas trobar el poble tal qual el recordaves?

– L’he he vist canviar gradualment en els últims anys. Però el que més em crida l’atenció és la passió que posa la gent d’Algemesí per a restaurar la ciutat amb exquisit gust i respecte a les tradicions.

 

A Algemesí vas cursar estudis generals i de música. Què queda dels teus inicis en la Schola Cantorum baix la tutela de Diego Ramón?

– Diego tenia una relació especial amb els textos. Els donava molta importància i els cuidava, no sols musicalment sinó també espiritualment, i això ressona en la meua manera d’abordar i interpretar les obres. És una característica dels intèrprets de Música Antiga, on els textos tenen tant de pes o fins i tot més que les notes.

 

El contratenor algemesinenc en una fotografia recent. LVA

En què va consistir el teu concert?

– Va ser una selecció de peces de repertori gregorià que tenen en comú que els seus textos són de caire contemplatiu, meditatiu… tot cantat a cappella.

 

Com és l’espectador de la nostra localitat?

– La tradició musical d’Algemesí fa que l’oient siga més expert i, sobretot, més obert davant noves propostes musicals. Jo sé que tenen la “antena” posada i això m’estimula.

 

Quant temps feia que no venies?

– Ja no tinc família ací, però últimament vinc una vegada a l’any a veure als meus amics. Em vaig anar amb 20 anys, després de realitzar estudis de piano i direcció a Carcaixent, Carlet i València, per a fer l’especialitat de musicologia a Oviedo. Després vaig estar cinc anys a Suïssa, i directament vaig tornar a Madrid on em vaig instal·lar.

 

Sents les mateixes preocupacions de quan començaves?

– Amb 30 anys ja estava en el circuit de sales i festivals de prestigi mundial, però amb 45 tinc un pòsit d’experiència que m’ajuda a prioritzar la importància i el sentit de les coses. Per exemple, ara em preocupa que les meues interpretacions ajuden a que la gent se senta millor. Abans estava més interessat en el glamur dels recintes i les ciutats on actuava.

 

No obstant haver estudiat piano, direcció i musicologia, vas acabar descobrint que la teua vertadera passió dins de la música era el cant.

– Tenia un clixé mental que em deia que no podia considerar treball allò amb el que gaudia tant. Va ser un mestre que em va sentir cantar en el cor de la universitat d’Oviedo el que em va convéncer del valor de la meua veu i em va persuadir perquè no la deixara perdre.

 

La veu de contratenor, per a aquells que no entenem de música, es podria dir que està prop de la tonalitat de la de dona o xiquet?

– Sí, cantem en una freqüència molt aguda per al que és normal en un home, en el rang d’una contralt o mezzosoprano. Es tracta d’una veu peculiar i poc habitual.

 

Estàs considerat un intèrpret amb una veu de gran expressió i bellesa. T’han requerit directors de talla mundial, has cantant a les sales i festivals més importants… Però el teu estil és per a tots els públics o només per a paladars sibarites i entesos?

– Jo diria que és semblant a l’art abstracte. Hi ha gent que diu que no ho entén, però realment no fa falta entendre-ho, només deixar-se portar i comprovar si t’agrada, si et diu alguna cosa. També pense que en la vida tots passem per diferents etapes i hi ha a qui de jove no li agradava la música clàssica i, no obstant això, de major l’ha descoberta. No és qüestió d’estudiar-la i entendre-la sinó d’emocionar-se amb ella.

 

Actuació a la basílica. L. RIBES

Com podria acostar-se la teua música al gran públic?

– Més enllà de l’edat i la receptivitat de les persones, faria falta una labor de difusió que no s’està fent i que ajudaria. Hi ha repertoris molt frescos del segle XVI que resulten amens per a tots els públics, però és necessari que les institucions culturals s’impliquen i que les administracions promocionen la música clàssica.

 

Resulta difícil per a un contratenor ser inclòs en els programes dels grans teatres i auditoris?

– En teatres que programen òperes sí, perquè el repertori sol ser molt estàndard i els contratenors apareixem en papers més limitats. Però en auditoris menys mastodòntics sí que tenim una cabuda interessant que atrau la curiositat i l’atenció del públic.

 

La teua carrera destaca per una intensa labor concertística a Europa i Llatinoamèrica. A quin nivell està a Espanya la Música Antiga que tu interpretes?

– A Alemanya i a Suïssa hi ha un públic més analític, però quant a receptivitat i comprensió sincerament crec que estem en un nivell bastant alt, com a França o Itàlia.

 

Quan cantes pretens transcendir el purament musical, és una cosa espiritual?

– M’agrada molt conjugar el concert en sí amb la intenció amb la que van ser compostes moltes de les peces que represente. La música gregoriana, per exemple, tenia la funció d’orar, d’unificar en un mateix missatge a la gent que resava junta, i això és el que pretenc quan cante. De fet m’agrada anomenar Música Espiritual a la Música Antiga que interprete.

 

Té futur la Música Antiga?

– Segur. Hui en dia hi ha molta gent que agraeix els concerts d’este estil, fins i tot que els busca. Alguns perquè estan travessant una situació complicada i el meu tipus de veu els ajuda a trobar l’assossec, la tranquil·litat.

 

És compatible amb la música moderna?

– He tingut l’ocasió de participar en un parell de concerts de “música ambient” i m’he sentit molt a gust. Combina molt bé. Hi ha compositors de música actual que també busquen transmetre pau, i la meua veu els sembla molt apropiada.

 

Tornaràs a cantar a Algemesí?

– Espere que sí. Em trobe en la meua salsa, em fa feliç. Tinc programes perfectes per a interpretar en la Basílica de Sant Jaume. Així és que ho estic desitjant.