Fa olor a setembre. Fa olor a Algemesí en la seua època gran. Fa olor a carrers plens de gent celebrant el mes de festes. Però aquest any, encara que les campanes sonen en la Plaça Major, no veurem a la nostra Mare de Déu transmetent al poble tota la seua bellesa i màgia.
Ainhoa Machí
I és que, segons ha explicat Julio Medrano a La Veu d’Algemesí, en els seus 92 anys de vida no recorda cap any en el que la nostra festa major no s’haja celebrat.
Per això, en este mes de setembre marcat per una pandèmia mundial, només podem centrar-nos en els records i rememorar la trajectòria d’un dels personatges més estimats de la processó, l’Agüelet Colomet, al que ha donat vida durant 44 anys l’algemesinenc Julio Medrano.
Darrere d’aquest personatge bíblic, que representa a Noé en la nostra festa, existeix un home treballador, humil i que emana molta tendresa. Encara que va nàixer a Conca en el 1928, Julio sempre ha estat molt lligat al nostre poble. De fet, va desenvolupar durant un llarg període de temps la tasca d’escolà en la Basílica de Sant Jaume i va treballar durant 14 anys com a porter en els edificis del Molí, motiu pel qual ha rebut un reconeixement.
Va ser en 1971 quan va acceptar la proposta de representar a l’Agüelet Colomet en la processó, agafant-li el relleu al seu antecessor, Carmelo Ferragut, i d’esta forma ho ha fet, sense faltar ningun any, fins al 2015, quan va decidir deixar-ho.
Aquest mateix any va rebre el Guardó d’Honor per la seua fidelitat al poble en el manteniment de les festes de la Mare de Déu de la Salut. Amb aquesta vacant lliure, Medrano va decidir que el seu fill, també de nom Julio, es posara la túnica blava, la capa i el barret per a substituir a son pare, convertint-se així en una tradició familiar que passarà de generació en generació.
Segons conta el nostre protagonista, el personatge de l’Agüelet Colomet crida molt l’atenció dels més xicotets de la nostra localitat. I és que tots, en algun moment de la nostra infantesa, hem esperat impacients la seua arribada per a tocar el colom i arreplegar algun caramel.
Curiosament, Medrano explica que la figura del colom que du a la mà, lligat amb una cordeta perquè no se li envole, ha estat a punt de passar a la història. Fa alguns anys li van proposar que substituira el colom per un altre de fusta, ja que pot patir estrés amb tantes hores de passeig. Però Julio assegura que en algunes cases del poble preparen menjar i beguda expressament per a l’animal.
Amb este xicotet homenatge a Julio Medrano, des de La Veu d’Algemesí volem llançar un missatge d’esperança als veïns de la nostra localitat, amb els que compartim un gran sentiment de nostàlgia. De la mateixa manera, desitgem amb totes les nostres forces que el pròxim 2021 es puguen celebrar aquestes festes que tant anem a trobar a faltar.
