Intersindical felicita a l’Ajuntament per l’acte de hui, Dia Europeu de la Igualtat Salarial.
Intesindical Valenciana.- La secció sindical de l’Ajuntament d’Algemesí d’Intesindical Valenciana-STAS, valora molt positivament que el nostre consistori haja organitzat per al dia 22 de febrer, Dia Europeu de la Igualtat salarial, la webinar “La bretxa salarial de gènere, que no veiem”, de la professora de la Universitat de València Marcela Jabbaz. Ens alegrem molt que l’ajuntament obrir els ulls a una realitat que fins ara s’ha negat a acceptar: que a l’ajuntament d’Algemesí també existeix una bretxa salarial.
Fins el moment hem estat l’únic sindicat que ha reclamat insistentment el seu reconeixement, però malgrat la nostra insistència l’equip de govern sempre s’ha negat a reconèixer-la i eixa ha estat la causa que el Pla d’Igualtat de 2019 no haja estat aprovat i estiga encara paralitzat, un pla que a hores d’ara ja està desfasat.
Però s’admeta o no, a l’ajuntament d’Algemesí, igual que a la resta d’administracions públiques, existeix una escletxa salarial que ha de ser analitzada i quantificada. I això és el que hem fet nosaltres, calcular la bretxa salarial no ajustada fent un estudi preliminar amb la informació extreta dels pressupostos municipals aprovats.
Es tracta d’una primera aproximació a partir d’informació bàsica, en tant que no existeix al si de l’ajuntament cap registre retributiu desagregat per gènere, registre que paradoxalment serà obligatori per a les empreses a partir d’abril. I amb eixes dades el que queda clar és que al nostre ajuntament tal bretxa existeix i ha estat causada per les polítiques retributives aplicades als complements que des de fa més de quaranta anys han vingut adoptant polítics i polítiques de tot signe i color.
Qui governa en cada moment decideix quins són els complements a assignar a cada lloc de treball, sent aquests complements més elevats en departaments i activitats masculinitzats o de tradició masculina, que en departament feminitzats o de tradició femenina.
AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ
Així, per exemple, si sumem el complement específic i el de destí de tot el personal treballador de l’ajuntament obtindrem que la mitjana anual és de 21.115 euros. Si desagreguem aquesta xifra ens trobem que els treballadors masculins cobren una mitjana de 22.451 euros, és a dir cobren uns complements un 6’33% superior a eixa mitjana. Per contra les treballadores municipals cobren 20.322 euros, és a dir, cobren uns complements un 3’75% per baix de la mitjana. En definitiva les dones cobren, sols en eixos complements, 2.129€ euros menys que els homes, o el que és el mateix els complements de les dones són un 10’08% inferiors als dels homes.
Evidentment la línia de separació no és tallant i clara. Els homes que treballen en sectors tradicionalment femenins o feminitzats (educació, benestar, biblioteca, neteja…) pateixen també les conseqüències d’aquesta bretxa salarial, mentre que qui treballa en altres sectors, siguen homes o dones no la pateixen. Igualment la bretxa salarial de gènere tampoc es distribueix uniformement entre tots els grups. Així per exemple és pràcticament inexistent en el grup A1, però per contra és especialment sagnant en el grup A2 o C2. Sols cal parar atenció al que passa al grup A2.
Si abans parlàvem d’una diferència de 2.129 euros, en els cas dels A2 la diferència de complement entre el que cobren homes i dones és de 4.800 euros, és a dir, si la mitjana de la bretxa salarial de gènere en la totalitat de la plantilla era d’un 10’08% en el grup A2 les persones, majoritàriament dones, que treballen en sectors feminitzats cobren un 19’68% menys de complements que els que ho fan en altres sectors. I aquestes xifres augmentarien si tinguérem les dades reals d’anys anteriors i incorporàrem el que es cobra per complement de productivitat i hores extres, ja que tots dos solen ser complements que cobren molts més homes que dones.
És per això que ens alegrem profundament del títol de la conferència que ha organitzat l’ajuntament “La bretxa salarial de gènere, que no veiem”. Sols demanem als polítics i polítiques que governen el nostre ajuntament exactament això, que òbriguen els ulls a una bretxa que tenen en la seua pròpia casa, que la conferència no siga un acte genèric més, sinó que tinga conseqüències pràctiques.
Els demanem que es comprometen a dir les coses pel seu nom, bretxa salarial, a fer realitat eixe registre retributiu salarial desagregat per gènere, a realitzar una autèntica auditoria salarial de gènere -que mai ha estat realitzada: però sobretot els demanem que a partir dels propers pressupostos comencen a reduir aquesta sagnat bretxa salarial per raó de gènere que ens afecta a moltes dones i als homes que treballen en determinats sectors feminitzats, principalment sectors de cura i atenció als altres que tan essencials s’han demostrat en aquesta pandèmia.
