La nova llei Lomloe introdueix modificacions en matèria d’educació especial. La Veu d’Algemesí ha parlat amb Carmina Martínez, directora del CEE Alberto Tortajada, amb la presidenta de l’AMPA, Rocío Cervilla, i amb Estefanía Gacougholle, mare d’un dels alumnes, per a conéixer els seus dubtes i inquietuds sobre este tema. Les tres coincideixen en que la norma té certes ambigüitats, però esperen que acabe sent positiva.
Aula «llar» del col·legi Alberto Tortajada. MOISÉS CASTELL/Prensa2
Carlos Bueno.- La huitena llei educativa de la Democràcia, anomenada Lomloe però més coneguda amb el nom de la ministra Celaá, es va aprovar el passat 23 de desembre al Senat. Com cada vegada que succeeix quan un Govern canvia les lleis, esta també ha alçat molta polèmica, sobretot entre els partidaris de col·legis concertats i, amb acusada preocupació, en els usuaris de centres d’educació especial.
En este apartat, la nova norma estableix les bases per a una progressiva transició cap a un model que integre les dos xarxes educatives: l’ordinària i l’especial. Es pretén dissenyar un pla per a que, en 10 anys, tots els col·legis ordinaris compten amb els recursos necessaris per a acollir a l’alumnat amb discapacitat, mentre que els centres especials només escolaritzarien als qui requerisquen una atenció molt especialitzada.
Els partits de l’oposició sostenen que el pla conduiria al tancament de moltes d’estes escoles. A més, les famílies tenen por de que es puga obligar a xiquets amb necessitats educatives especials a acudir a centres ordinaris contra el criteri dels pares i generant-los problemes educatius, de convivència i d’inclusió.
A Algemesí, el col·legi Alberto Tortajada acull a 32 alumnes amb problemes com trastorns autistes, plurideficiències, malalties estranyes que cursen dèficit cognitiu o retards maduratius entre altres, que requereixen una dedicació particular. La Veu d’Algemesí ha parlat amb la seua directora, Carmina Martínez, amb la presidenta de l’AMPA, Rocío Cervilla, i amb Estefanía Gacougholle, mare d’un dels alumnes, per a recollir les seues inquietuds i preocupacions.
La primera pregunta que plantejada és si creuen que és una llei justa amb els qui necessiten una educació molt exclusiva i dedicada. La presidenta de l’AMPA jutja que en general no ho és, encara que dependrà molt del grau de necessitats de cadascun, i Estefanía pensa igual perquè “els qui acudeixen a un centre d’educació especial tenen raons de pes”, assegura, i ho argumenta amb el seu propi cas, perquè el seu fill va començar en un col·legi ordinari “i l’experiència va resultar fatal, no es va adaptar, va plorar durant un any…” Al final va haver de desescolaritzar-lo fins que el va matricular en el CEE Alberto Tortajada.
Per contra, per a la directora, encara que amb certes ambigüitats, la llei serà positiva perquè “va dirigida a potenciar la inclusió i servirà per a donar resposta als pares que reclamen que els seus fills acudisquen a escoles ordinàries, ja que estes estaran obligades a dotar-se dels recursos necessaris per a atendre’ls de la manera més oportuna”.
No cap la possibilitat que frene l’aprenentatge dels alumnes de les dos xarses? Carmina té clar que no i, recordant que la diversitat és sinònim de riquesa cultural, està convençuda que esta “integració” pot resultar beneficiosa per a tots. “El quid de la qüestió és que es faça bé i que l’educació ordinària es pose les piles”. Estefanía insisteix que cada cas és particular i que el seu fill no podria anar a un centre ordinari “perquè suposaria tot l’oposat a inclusió”, sosté.
Pot entendre’s que s’ha menyspreat la labor realitzada fins ara pels col·legis especials? La directora estima que no. “De fet la nostra labor la continuarem desenvolupant perquè haurem de continuar atenent aquells supòsits molt particulars als quals l’ordinària siga incapaç de donar resposta”, explica, i afig que, “encara que en altres ciutats puga sorgir algun problema per a la continuïtat d’algunes escoles, a Algemesí hi ha un projecte de construcció d’un nou centre en el que es passarà de cinc unitats a huit a més d’una FP adaptada”, la qual cosa els aporta una gran dosi de tranquil·litat. A més recorda que “la llei especifica que els col·legis d’educació especial es convertisquen en centres de recursos com a suport a la inclusió en els ordinaris”, i compta que el CEE Alberto Tortajada ja va començar este projecte l’any passat i està rebent una resposta fantàstica.
Una altra qüestió preocupant la constitueix el termini de 10 anys per a adaptar-se a la nova normativa. Les tres entrevistades coincideixen que hi ha molta faena per davant i que no sembla el temps suficient. “Resultarà clau la conscienciació de pares, professors i col·legis”, i recorden que les escoles ordinàries hauran de contractar a professionals especialitzats. Per això apunten que suposarà un elevat cost econòmic. També convergeixen en què els col·legis d’educació especial no tenen bona fama, fruit del desconeixement, però quan es coneixen es canvia l’opinió immediatament perquè les instal·lacions estan perfectament adaptades i els mestres són autèntics professionals amb una devoció fora del comú. Rocío afirma no tindre paraules per a comptar “tot el bé que treballen i com aconsegueixen traure el màxim potencial de cada alumne”.
Per a que esta nova llei funcione en l’apartat d’educació especial, a més de la conscienciació, serà primordial una correcta i específica formació del professorat de centres ordinaris, que ha d’orientar a l’alumnat cap a una perfecta convivència amb les nostres diferències. “Hem de començar el camí cap a eixa normalització. Nosaltres ja tenim experiència en inclusió amb el col·legi Ribalta i ha sigut molt positiva”, relata la directora.
LA LLEI CELAÁ EN SÍNTESI
A més de les particularitats referents a l’educació especial, estes són part de les modificacions que la llei Lomloe introdueix en matèries com:
– Educació concertada
Els centres concertats no podran rebre quantitats econòmiques en concepte d’ensenyament ni tampoc les famílies han de fer aportacions a fundacions i associacions associades al col·legi. Els ajuntaments no podran cedir sòl per a construir centres que no siguen públics.
– El castellà deixa de ser vehicular
S’introdueix la possibilitat que les comunitats autònomes puguen determinar quina és la llengua vehicular del seu territori en l’àmbit educatiu (no es tracta de la llengua o llengües que s’ensenyen, sinó de la que s’utilitza per a explicar tant matèries lingüístiques com no lingüístiques)
– Mesures contra la segregació escolar
El criteri principal per a adjudicar una plaça serà la proximitat al domicili i, quasi al mateix nivell, la renda familiar. Tots els centres estaran obligats a acceptar un percentatge de l’anomenada matrícula viva: la d’alumnes, normalment fills d’immigrants, que arriben després de la finalització del període d’admissió ordinari.
– Limitació de repeticions
A Espanya ha repetit entorn del 31% dels alumnes de 15 anys, quasi el doble que en la resta de països desenvolupats. La nova llei preveu que només es puga repetir una vegada en Primària i dos com a molt en tot l’ensenyament obligatori. El títol de batxillerat també podrà obtindre’s amb un suspens.
– Igualtat de gènere
Les Comunitats hauran d’impulsar la presència de dones en les rames formatives amb menor presència femenina i la masculina en aquelles amb escàs número d’homes. Els col·legis que segreguen per sexes no podran ser concertats.
– Religió
Haurà d’oferir-se l’assignatura de Religió, però deixarà de comptar en la nota mitjana de l’expedient (el que té importància per a l’accés a la universitat i l’obtenció de beques).
– Assignatura de valors cívics
S’estudiarà l’assignatura de Valors Cívics i Ètics, centrada especialment en els Drets Humans i el respecte per l’entorn i els animals, entre altres elements.
– Menys itineraris i diversificació curricular
En tercer, els alumnes que vagen mal podran matricular-se en un programa de diversificació curricular que continuarà en quart i permetrà obtindre el títol de l’ESO.
– Avaluacions diagnòstiques en comptes de revàlida
La llei canvia el model de revàlides per quatre proves diagnòstiques. En quart de primària i segon de l’ESO tots els alumnes faran uns exàmens per a avaluar les seues competències. I en sisé de primària i quart de secundària també es realitzaran proves, encara que en este cas sol amb una mostra d’alumnes, que serviran com a “avaluació general del sistema educatiu”. Tants els uns com els altres tindran un caràcter merament “informatiu i orientador”.
– Quatre tipus de batxillerat i cicles en primària
A les tres modalitats actuals de batxillerat, que són els d’Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Arts, se sumarà una quarta, anomenada General, que contindrà aspectes tant de la rama científica com de la de lletres. L’etapa de Primària tornarà a estar agrupada en cicles de dos cursos.
– Nou equilibri entre el Govern i les comunitats autònomes
En la nova norma les Comunitats tenen més competències i participació. El Ministeri d’Educació fixarà el 50% del currículum en les Comunitats amb llengua cooficial i el 60% en les quals no la tenen.
– Els centres decidiran part de les hores de classe
Els centres educatius podran decidir un percentatge dels horaris escolars. Les Comunitats decidiran quin percentatge de les hores poden fixar (que es descomptarà del 50% que poden fixar elles; l’altra meitat correspon al ministeri).
– Fusionar assignatures
La llei permet a les Comunitats agrupar les assignatures per àmbits de coneixement en qualsevol curs i grup de l’ensenyament obligatori (excepte quart de l’ESO).
