El passat dissabte 8 de setembre Miquel Alandete va aconseguir una nova medalla en uns campionats oficials. El ciclista d’Algemesí, que acumula una dilatada col·lecció de triomfs i podis en campionats oficials, va ser campió del món de ciclisme en ruta en 2007 a Àustria i campió d’Espanya ara fa dos anys a Cantàbria.
Sòria acollia dissabte passat la prova M-40 que, per primera vegada en els últims anys, es disputava per clubs i no per seleccions. A pesar que Alandete competia sense companys d’equip, va poder arribar als últims quilòmetres de la prova amb opcions de disputar la victòria.
Sobre 84 quilòmetres, prop de 200 ciclistes de la categoria M40 disputaven un campionat sobre un recorregut amb diferents pujades, la més important la del port del Royo, en el km 32 de la prova. El final de la prova era molt selectiu, ja que l’arribada al centre de Sòria discorria sobre una pujada final de dos quilòmetres. A pesar que la cursa es va trencar molt en el port, Alandete va poder integrar-se en un grup capdavanter molt seleccionat format per 20 ciclistes. Els diferents intents d’escapada van ser estèrils i el treball dels equips sense representants en l’escapada va propiciar un reagrupament important a meitat de la prova. 60 ciclistes arribaven junts a Sòria per jugar-se les medalles. En els últims 20 km el vent de costat va provocar una llarguíssima fila de corredors que arribaven a Sòria amb les cames molt castigades. La velocitat mitjana de la prova, 43 km/h, era el símptoma d’una cursa ràpida, frenètica i sense contemplacions. Els dos quilòmetres finals van dinamitar la cursa i la pujada final provocà que els ciclistes més forts es disputaren els metalls en un final explosiu.
Miquel Alandete va estar molt a prop de l’or però es va haver de conformar amb la plata amb el mateix temps que el guanyador, Raúl Portillo. Ser tan a prop de l’or li deixava un gust agredolç, tal com reconeixia minuts després de la prova: «La veritat és que a falta de 300 metres he vist que l’or era possible. Al final m’han faltat cames per poder rematar el treball, però era molt difícil llegir bé la carrera i disputar el campionat sol contra equips integrats per molts corredors. Sobretot era complicat guanyar la posició amb el vent lateral dels últims 20 km, entrar bé a Sòria i damunt esprintar després d’una pujada tan ràpida i selectiva. Però la veritat és que estic molt content amb el resultat. El recorregut era preciós, espectacular, dur i alhora ràpid, i el final tan selectiu, amb la pujada pels carrers de Sòria, m’anava molt bé».