Nek Romero es presentava a València, plaça de primera categoria carregada d’exigència. Però la responsabilitat no va semblar pesar-li al joneguer d’Algemesí en una cita tan important per a ell i se li va veure relaxat i a gust des que va xafar l’arena, a pesar que en el primer passe de capa va rebre una voltereta aborronadora, pegant una volta de campana completa en l’aire que va esglaiar el cor dels aficionats.

Carlos Bueno.-  Per sort es va alçar sense acusar el colp i, a continuació, va protagonitzar un terç de banderilles variat i vistós en el que es va mostrar sobrat de facultats. Va semblar voler parar-se el jònec de Fuente Ymbro en els primers compassos de faena, però Nek li va donar distància i temps, sense exigir-li i sense presses, i així el va afermar i convéncer de seguir les seues teles amb suavitat i temple, primer en redó i a continuació al natural, sempre xafant els terrenys amb fermesa i assentament.

La seua labor va anar creixent en lligam, expressió i intensitat, amb un públic totalment ficat en una faena rematada d’excel·lent estocada que va ser premiada amb les dos orelles demanades de manera clamorosa. Va succeir el 27 de novembre, en la primera classe pràctica que celebrava l’Escola de Tauromàquia de València després de 628 dies amb la plaça tancada a causa de la pandèmia.