El joneguer d’Algemesí va tallar dos importants orelles després d’una faena de molt de mèrit.

Nek Romero eixint per la porta gran de la plaça de bous d’Albacete. MERCEDES RODRÍGUEZ

Carlos Bueno.-  La importància de l’èxit de Nek Romero en l’últim festeig de la fira d’Albacete, celebrat el 15 de setembre, no va radicar només en el vessant artístic, sinó en el creixement com a torero que va deixar patent. Tallar dos orelles mai és tasca fàcil i més complicat semblava en esta ocasió. No perquè el jònec de El Retamar traguera complicacions perilloses, tot el contrari, l’animal va ser noble, però també li va faltar classe i va ser canviant en el recorregut de la seua envestida, el que va dificultar l’acoble de l’algemesinenc.

El bouet va eixir amb empenta i repetint les seues escomeses, la qual cosa va fer albergar grans esperances. Nek va iniciar la seua faena junt a les taules, traient al jònec cap al centre amb suavitat. Però prompte va cantar que es quedava curt pel pitó dret. Immediatament es va tirar la muleta a la mà esquerra, i també per eixe costat va tindre una envestida desigual, a vegades llarga i altres amb menor recorregut. Va tornar llavors a torejar en redó amb gran fermesa i quietud, i traient a relluir una gran dosi de temple.

La seua labor va anar creixent en intensitat, i en la part final es va posar al públic en la butxaca quan va retallar distàncies per a signar els moments més intensos, en els que va demostrar una seguretat i una autoritat sorprenents, sobretot quan es va canviar la tela de mà per darrere en diverses ocasions consecutives per a lligar els passes pels dos pitons. Es va deixar arribar les banyes a mil·límetres del seu cos i va realitzar desplantes de gran valor abans de matar d’excel·lent estocada.

La petició de les dos orelles va ser unànime i va premiar, tant el resultat artístic com, sobretot, la seua actitud, perquè seu va ser el mèrit de no contagiar-se de les dificultats, tapar defectes i omplir plaça.