Dijous passat el Consell Rector de Copal va convocar als socis aportacionistes de kakis a una reunió informativa sobre un nou problema sobre el caqui que en forma col·loquial es denomina pinyolà. Un problema a afegir sobre els que ja tenim.
En la segona part de la reunió es va analitzar, pel Director Gerent la situació del kaki a curt, mitjà i llarg termini. És una reunió específica sol·licitada per fòrum al Consell Rector el passat 5 de maig i que hauria d’haver tingut una major difusió. Aquesta anàlisi de per si mateix, mereixia una atenció especial.
Una exposició molt interessant i plena de continguts que ens col·loca enfront d’una responsabilitat en la decisió d’acotar o no el nombre de fanecades que Copal pot defensar correctament. No es va entrar a l’estudi d’aquesta pregunta realitzada pel Director Gerent que va avançar el que opina o proposa ell al costat del Consell Rector: 10.000 fanecades. No va ser tema de debat i potser no fóra tema de debat perquè, el soci aportacioniste de kaki està en aquests moments afrontant els gastos de producció del caqui, que són molts, i té por per a la seua rendibilitat.
En la calor de les preguntes, sorgeix el rumor. Què és el rumor? És una afirmació general que es presenta com a vertadera sense que existisquen les dades concretes que permeten verificar la seua exactitud. El rumor alarma i davant la falta d’informació que venim patint des de fa molt temps, aquesta alarma s’apodera del veritablement important. Ja hem dit moltes vegades que perquè no existisca el rumor, es precisa d’escoltar al soci amb assiduitat, no sols en assemblees anuals. És la forma d’evitar la tan temuda rumorología, que en aquesta ocasió es va apoderar del tema fonamental que ens reunia: l’anàlisi de la situació del caqui a Algemesí.
El Director Gerent i el Consell Rector de Copal han de entendre que el soci no es puga conformar a acceptar una caiguda en preus de venda. No es pot conformar sense haver-hi vist què prèviament s’han jugat totes les cartes. Estem davant un producte, en molts llocs, desconegut i demanem tot l’esforç possible a obrir mercats nous, en publicitar-lo, a disminuir costos de producció i a lluitar que des del preu d’origen al preu que paga el consumidor no existisquen les diferències brutals, tals com pagar-li al productor 0’35 €/quilo i que aqueix mateix producte el pague el consumidor a 1’80 €/quilo o més. No ens podem conformar i la nostra pressió i inconformisme s’ha de fer notar. Evidentment no des del rumor. S’ha d’avançar en la promoció del kaki, s’han d’obrir nous mercats i Copal deu de pressionar a Anecop i a la Denominació d’Origen.
Copal ha de saber que el productor aportacioniste no se pot conformar fins que totes les possibles eixides estiguen esgotades. El preocupant de les liquidacions, en general del kaki, es que s’està indicant un marc de preus de liquidació que ha passat de l’interval 0’45 – 0’40 €/quilo a 0’35 – 0’30 €/quilo perquè anem a més cost per a fer kakis de qualitat.
