Extraordinària jonegada d’Aida Jovani que va fer ple amb cinc bons exemplars, dels quals van sobreeixir tres, un d’ells premiat amb la volta al rogle. El toreig fonamental d’Álvaro Cerezo aconsegueix els màxims trofeus.

Carlos Bueno.-  No van fer falta efectismes ni exhibicions. No va haver adorns ni parafernàlia. Res accessori ni de cara a la galeria. Amb un grapat de derechazos i un altre d’excel·lents naturals va bastar per a posar la plaça boca avall. El seu noms és Álvaro Cerezo i jugava a casa, la qual cosa sens dubte va ajudar, és cert. Com cert és que el xaval va eixir estimulat des del primer moment disposat a donar-ho tot, com així va acabar succeint. La seua faena va anar a més en acople i en profunditat, i en cap moment va perdre el segell de bon gust i torería. Muleta sempre avant per a portar a l’animal molt torejat fins darrere. No era fàcil estar a l’altura de l’excel·lent jònec que li va cabre en sort. Però ho va estar. Va matar de precisa estocada i les esteses van embogir fins a aconseguir que se li concediren els màxims trofeus.

Se li va concedir la volta al rogle a este jònec, el quart de la vesprada, de nom Rosquillo, brau de veritat. Però també se’ls podria haver concedit tal honor al primer, encastat i amb transmissió, o al segon, de gran classe. Van ser bons els altres dos, encara que sense arribar a l’excel·lència dels seus germans. En definitiva, una excel·lent jonegada d’Aida Jovani que degué arrossegar-se sense les orelles.

De la resta de la terna va sobreeixir el temple exquisit i total d’Alejandro González. El seu antagonista calamocheaba i eixia solt al principi, però el d’Alacete el va subjectar en la seua muleta amb seguretat. Primer el va ajudar a trencar a envestir llarg portant-lo a mitjana altura, i després li va baixar la mà fins a llimar-li el defecte. Va aconseguir lligar les tandes amb autoritat, sempre cenyit, però es va eternitzar amb l’estoc.

Semblava distret el tercer de la vesprada, però va anar a millor davant la franel·la de Pedro Luís, que va dur a terme una labor intermitent amb diversos passatges interessants manejant la mà esquerra. Potser li va faltar emplear-se a l’animal al final dels muletazos, i segur que li va sobrar metratge al quefer del peruà, que va escoltar dos avisos.

Els tres li van sonar a Martín Morilla, que va signar una faena una poc inconexa en la que també van sobreeixir diversos passatges al natural, encara que no sempre va encertar a deixar-li a l’extraordinari jònec que va sortejar les teles posades en la cara entre passe i passe. El de l’escola d’Arles no va estar fi amb el descabell i li van tornar a l’astat al corral.

Ignacio Boné va anar entenent-se amb el seu magnífic aninal a mesura que transcorria el trasteig, però a les seues sèries els va faltar major número de muletazos per a connectar amb rotunditat.

Fitxa del festeig:

26 de setembre de 2023. Algemesí, 4a de fira. Quasi ple. Jonegada sense picadors d’Aida Jovani d’excel·lent presentació i sobresalient joc. Van sobreeixir 1r, 2n i 4t, premiat amb la volta al rogle.

Ignacio Boné, Escola d’Osca: silenci

Martín Morilla, Escola d’Arles: silenci després de tres avisos

Pedro Luis, Escola de Lima: silenci després de dos avisos

Álvaro Cerezo, Escola de València: dos orelles i rabo

Alejandro González, Escola d’Albacete: silenci després d’avís