Aquest mes de juny pot ser l´últim d´una etapa negra, marcada per una pandèmia mundial sense precedents. Pot ser que mai torne a ser com abans, que els sistemes evolutius socials canvien per sempre i que les relacions interpersonals, afectives i familiars agafem més força, més valor i més sentit, tot i que, haurem que canviar hàbits en salutacions, besos i abraçades.
Mariano Clemente en la darrera assemblea d’EMPAL. MOISÉS CASTELL/Prensa2
Mariano Clemente Corberà. President d´Empal.- També d’aquesta situació adversa deguem d’aprendre, ens ha de servir i fer valdré l’experiència per a reflexionar amb la nostra forma de vida, les nostres necessitats i les nostres prioritats, així com de la importància de bon tracte al medi ambient i a nostre món. Hem de pensar en la facilitat i la vulnerabilitat, en la que es pot atacar a l’ésser humà i hem de duplicar esforços en aspectes tan primordials com són el desenvolupament sostenible, el canvi climàtic i la reducció en la contaminació, per fer entre tots un món millor i més natural, ecològic i sostenible.
Ara és el torn de patir les conseqüències, que no sols serà la crisi sanitària, sinó que, serà també econòmica i social, on principalment afectarà als diferents models productius, a les empreses, autònoms, serveis, comerços i, el que és més important, als treballadors, afectant conseqüentment a l’economia familiar i provocant una crisi social de desigualtat i necessitat.
Comerços i empreses d’Algemesí han estat directament afectades pel tancament obligatori de tota activitat i tan sols aquelles que corresponien a la prestació de serveis essencials han pogut mantenir una activitat regulada per atendre les necessitats bàsiques de subsistència de la ciutadania, anteposant els serveis mínims d’emergència per damunt de la seguretat i la salut dels seus treballadors, situació que hem d’agrair i valorar pel seu sacrifici, vocació i esforç.
Al llarg d’aquestes últimes setmanes del mes de maig, hem vist com es reprenia l’activitat econòmica i industrial al nostre territori. Tots junts em d’avançar cap a una reactivació progressiva de l’economia. És el moment de deixar de mirar cap enrere i plantejar polítiques d’ajuda i de flexibilització per afavorir la reactivació, minimitzar l’impacte social i econòmic que va ha provocat aquest virus.
Hem d’apostar per les nostres empreses i els seus productes, pel comerç de proximitat, per tots els serveis que tenim al nostre abast, pel botiguer, el florista, el llanterner, el sabater, el carnisser, l’artesà, el llaurador, el ramader, el bar o el restaurant i hem de pensar també fer un turisme rural i de proximitat, conèixer el nostre entorn, la nostra cultura i la nostra gastronomia, tots junts hem d’impulsar l’economia circular i aprofitar els nostres recursos naturals, afavorir una recuperació del teixit industrial i empresarial que són nostra pròpia riquesa per poder així mantenir el màxim de llocs de treball i eixir el més aviat possible d’aquesta situació de crisi que sense cap dubte perdurarà i conviurà un llarg temps amb nosaltres.
