-fotoperiodismo valencia-agencia de prensa valencia-prensa valencia-comunicacion-periodismo-marketing-publicidad-diseño-carteleria-carton pluma-video corporativo-agencia prensa2-moises castell-carlos bueno-la veu d'algemesíVa arribar a les oficines de la Veu d’Algemesí hores abans d’agafar un vol a Turquia i només dotze dies després d’arribar de Mallorca, on havia estat competint durant tres setmanes. Enguany es foguejarà en tornejos de tot el món intentant agafar punts que a poc a poc li acosten al seu somni. És Carlos López, que la temporada passada va viure com a júnior una de les etapes més bonica de la seua vida i que ara entra en la dura batalla professional. Des de l’1 de gener ha passat a formar part de la categoria absoluta del tennis, on pretén alternar amb l’èlit per a fer-se un lloc en un futur no llunyà.

 

 

 

 

 

 

 

Carlos bueno, la veu d'algemesí

Carlos Bueno

Arribes a la categoria absoluta del tennis, encara que l’any passat ja vas tindre alguna experiència en ella.

– Sí, vaig compaginar les proves de la meua categoria de júnior amb algunes d’absoluts. Era una manera de no començar enguany de zero, de conèixer el circuit i el nivell que em trobaré. Vaig competir en Sabadell, Madrid, Murcia, Gandia, Dénia… i damunt en estos dos últims tornejos vaig aconseguir arribar a semifinals i agafar punts per al rànquing de l’ATP (Associació de Tennistes Professionals)

Sens dubte no oblidaràs el 2018.

– Va ser la temporada més bonica de la meua vida. Vaig quedar campió d’Espanya, vaig jugar tres Gran Slam: Wimbledon, Roland Garros i US Open, i damunt vaig formar part de l’equip nacional de la Copa Davis, que va ser un somni per a mi.

Veure’t entrenant amb Rafa Nadal i David Ferrer degué donar-te una motivació extra.

– Això no dóna punts ni et posiciona professionalment, però va ser una experiència inoblidable i em va ajudar a agafar nivell. Possiblement sense haver estat en l’equip de Copa Davis tot hauria sigut més complicat.

Realment ara comença el complicat.

– És l’etapa més dura. No puc fallar perquè és molt difícil escalar posicions. Hi ha tornejos pràcticament totes les setmanes en algun lloc del món. Aniré als que puga i creguem més oportú i serà primordial ser regular i fer-ho bé durant tot l’any, i aprofitar si es dóna la circumstància que rep alguna invitació per a algun torneig important on hi ha molts punts ATP en joc.

Com compagines tants viatges amb els estudis?

– Porte molts anys viatjant i estic acostumat, això no em costa cap sacrifici, però els estudis els porten malament. He agafat mig curs de fisioteràpia en la universitat, i encara així no tinc temps suficient per a estudiar. Entrene de nou a una tots els dies, i també algunes vesprades. Dimarts i dijous ve el meu abuelo a recollir-me amb el menjar i em porta a l’estació perquè arribe a temps a classe. Els dimarts torne a entrenar a la nit… Quan estic en un torneig em passen les anotacions… És complicat. De tota manera ara estic centrat en el tennis. A mort amb el tennis.

I a què nivell estàs, què has de potenciar?

– Quan arribes a esta categoria tu mateix t’exigeixes més. No dónes una pilota per perduda perquè ací no perdonen un error. M’he adonat que no estic tan lluny dels que porten anys ací, que a nivell tècnic estem tots a un nivell molt alt i que el que he de fer és polir detalls. Quan eres xicotet intervenen factors com la constància en l’entrenament o la força física, però ara el tema és més mental, perquè si et desconcentres en dos punts et pot canviar un partit de forma radical.

En el tennis és tan important l’aspecte físic com psíquic.

– A alt nivell, en el que tots estan igualats física i tècnicament, l’èxit depèn de la psicologia en un 70%. Per exemple, competir contra Rafa Nadal és molt dur per al rival encara que estiga jugant bé, perquè les torna totes i no es desconcentra ni un segon, i això et destrossa mentalment. Quan les coses van bé tots saben jugar, la diferència la marquen els jugadors que no s’enfonen quan alguna cosa ix malament, que no es rendeixen encara que tinguen un mal dia.

Per això molts tennistes d’elit porten un psicòleg en el seu equip.

– Jo em vaig preparar durant un temps amb una psicòloga esportiva. Ara el meu psicòleg és el meu entrenador, Salva Ramón, que em coneix a la perfecció, encara que el millor psicòleg és un mateix. Si no eres fort mentalment no tens futur.

Quin és l’objectiu per a este 2019?

– Millorar dia a dia i pujar llocs en el rànquing. El meu calendari variarà en funció dels resultats, però sé que serà un any intens. La meua meta és entrar en el top 400 de la classificació ATP. És molt difícil el primer any perquè els meus tornejos no són els que més punts donen, però cal posar-se una meta alta.

Moisés, si sobra entrevista es pot llevar la pregunta “Per això molts tennistes d’elit porten un psicòleg en el seu equip…”, i part de l’anterior. I si fa falta es pot afegir esta pregunta:

Qui sufraga viatges, estàncies, entrenador…?

De moment la meua família. Afortunadament la Federació té un programa d’ajudes i en este tipus de tornejos ja es cobra algo, més quan més partits guanyes. Així que si arribes a la final et traus un pessic, perquè si no seria impossible. Encara que en aquesta etapa es perd diners. L’elit guanya molts diners, però la resta no. És una aposta de futur.