més: A diferència d’altres pobles de l’Horta Sud, en Algemesí sols importa la reconstrucció material, no la prevenció ni formació.

Josep Bermúdez, Portaveu de més Algemesí.- A punt d’arribar al primer aniversari de la tragèdia del 29 d’octubre en Algemesí moltes coses continuen conforme estaven. I no ens referim a aspectes materials, on destaca l’abandonament real del barri del Raval, que sols té millores sobre el paper, sinó a aspectes importants com la reforma del Pla d’Actuacions Municipal davant el Risc d’Inundacions (PAMRI), un pla que data de desembre de 2017. És evident que passaren de seguir-lo, i que d’haver-lo seguit -en ell s’indica que cal avisar per megafonia mòbil a la població- els resultats hagueren segut altres. Però no és menys evident que eixe pla s’ha de revisar després de la DANA.

Això és el que han fet en altres pobles de l’Horta Sud com Aldaia, Catarroja i Massanassa, els quals, cal dir que per iniciativa pròpia, han buscat assessorament de la Universitat Politècnica de València per a revisar els seus plans contra inundacions, així com la formació en emergències i resiliència, ajuntaments que també compten amb l’assessorament de l’experta valenciana Carmen Grau que treballa en Japó. Aquests ajuntaments a més de fer front a la reconstrucció material, estan avançant en prevenció i informació, i fins i tot en alguns casos ja han canviat la normativa urbanística de la població. En Algemesí, el poble més afectat de la Ribera, no s’ha fet absolutament res de res. Com ja denunciàrem fa dues setmanes, ni tan sols han portat experts del nivell de Carmen Grau, Sergio Palencia (UPV) o Yaiza Pérez (UV) que assessoren a eixos pobles a parlar en la Setmana d’Arquitectura d’Algemesí, sinó que ha segut l’alcalde el que ha donat una “lliçó magistral” sobre reconstrucció.

Tant Aldaia (PSOE), Catarroja (PSOE-COMPROMÍS) com Massanassa (PP) estan ja revisant amb la UPV i els experts els seus plans, estan adaptant la normativa urbanística, i sobretot, estan establint mecanismes de participació amb la ciutadania per a fer-ho conjuntament. En Algemesí passa tot el contrari. Estem exactament en el mateix punt que en 2024. El prepotent equip de govern no ha rebut mai oficialment al Comité Local d’Emergència i Reconstrucció, malgrat que aquest ho ha demanat. La reconstrucció es fa, tant ignorant al personal expert com a la ciutadania. Per suposat tampoc ens han informat que estiguen treballant la millora o substitució del PAMRI, cosa que deuria ja estar fent-se per part de gent experta d’universitats.

Tampoc han complit la seua promesa de dotar Algemesí amb un sistema de megafonia per alertar a la població. En els pressupostos de 2025 l’equip de govern aprovà una partida per a la instal·lació d’eixe sistema sonor d’alertes. A hores d’ara, i tot i que ja estem en època de pluges torrencials, no sabem res d’ell, i Algemesí continua desprotegida. No tenim notícies, igualment, que s’estiguen treballant en instal·lar equips electrògens d’emergència, càmeres per a controlar el cabdal del riu al seu pas per Algemesí ni coses bàsiques en prevenció. Ens informen de la marxa de les obres, però mai de mesures de prevenció i resilència.

A més Algemesí ens preocupa profundament l’aïllament de l’equip de govern a tota ajuda i orientació exterior. Es consideren tocats per la mà divina i pensen que elles i ells ho saben tot. El seu clar objectiu és tenir enllestides el màxim número d’obres possible abans d’eleccions per inaugurar-les i fer com si res haguera passat, però passen de la prevenció, de fomentar la participació i passen també d’afavorir la resiliència d’Algemesí. No han revisat mai el que fallà a nivell local el 29-O, i en un any no ha fet cap tipus de reconeixement personal a les víctimes mortals del poble.

Ha passat un any i de donar-se una situació de risc com la del 29-O estem igual de desprotegits. No han aprés la lliçó i continuen sense valorar el paper de la gent experta, la importància de la participació i la necessitat de previndre més que de curar.