Enrique Esteve Tortajada (1922-1986) fou el primer jugador d’Algemesí en disputar un partit en primera divisió. Amb un nombrós recorregut per diversos clubs històrics i d’alt nivell del futbol espanyol, fou un jugador caracteritzat per ser alt i fort que jugava a la posició de defensa.
Jose Vte. Blasco
Enrique Esteve, natural d’Algemesí i fill de llauradors, va començar a jugar des de ben menut al poble. Amb 17 anys va marxar a jugar a l’Alzira, on ja va destacar amb el seu físic imponent i la manera de jugar. Els pares no entenien que Enrique havia d’anar a entrenar per poder jugar els partits, i és per això que ell no ho comentava a casa. Quan era hora d’entrenar, llençava les botes al carrer des del balcó i deia que anava a eixir amb els amics.
A la temporada següent (1940-1941), va fixar pel C.F Reus. El fet de poder gaudir d’un sou que li permetia viure completament del futbol, fou l’argument per convèncer els seus pares que amb 18 anys fitxara per un club a 300 km de la nostra ciutat. Durant aquestes dues temporades jugà en la màxima categoria regional. No obstant, no fou fins la temporada de 1941-1942, quan va realitzar el bot a la segona divisió nacional amb el Racing de Ferrol, una temporada excel.lent quedant en tercera posició.
Però la continuïtat d’Enrique a terres gallegues va estar condicionada per diversos factors. La designació militar a Cadis i el rebuig d’Esteve pel clima humit, van desestimar d’alguna manera l’interés del Deportivo de la Coruña per la seua contractació.
Enrique Esteve en un partit amb el Valencia CF. LVA
Una vegada instal.lat a Cadis, fou designat com a assistent de l’almirall. Aquesta designació fou tot un tresor, tant per a Enrique com per la UD Gaditana. Tant el càrrec com la localització, li van permetre al nostre jugador poder gaudir del temps com per jugar a futbol i, més a més, d’un territori on hi havia diversos equips de futbol on jugar. D’altra banda, l’equip gadità va poder tindre durant la temporada 1942-1943 un jugador provinent de segona divisió, encara que militava en regional. Es podria dir que era la unió perfecta.
Enrique Esteve defenent el baló de l’atac de Zarra (Ath Bilbao).
Els equips dels voltants es feren sabedors de la presència d’Enrique a les files de la UD Gaditana i no va tardar el Cadis C.F en contractar els seus drets per a la següent temporada, en la que Enrique va disputar diversos partits a la tercera divisió. És clar que l’obligació de realitzar el servei militar va tallar d’alguna manera la progressió del futbolista d’Algemesí.
Però les extraordinàries actuacions el van portar al fitxatge pel València C.F. Enrique s’acomiadava de quasi tres anys de servei militar amb la sort d’haver-los pogut compaginar amb el que més li agradava. Tornar a terres valencianes significava molt per a ell. Jugar amb el Valencia C.F era tornar als orígens, a sa casa. En un primer moment, Enrique fitxava pel segon equip del València. Però, no obstant, gràcies al seu gran recorregut a la seua edat pels diferents clubs ja esmentats, aquell “paper” fou massa menut per a ell. És per això que els entrenadors, decidiren que jugara al primer equip.
Enrique Esteve en un dels cromos de l’època. LVA
Però, la falta de continuïtat i la seua voluntat de jugar més partits van ser les causes perquè Enrique finalitzara la temporada 1944-1945 a l’Alicante F.C. Una falta de continuïtat a causa de la presència de tres defenses, dos d’ells internacionals, amb més recorregut i experiència tots tres que per aquell moment Esteve, que tan sols tenia 23 anys.
Enrique va causar cert impacte a l’Alicante C.F, i és per això que l’Hércules el va contractar per a la campanya 1945-1946. Es pot afirmar que aquest fou el punt més alt de la trajectòria del jugador d’Algemesí, doncs aquesta temporada va poder gaudir de certa continuïtat a un equip de primera divisió.
Enrique Esteve (dret, primer per la dreta) jugant amb el Hércules CF contra el Celta de Vigo. LVA
Cal remarcar que el futbol en aquell temps no era el que és ara. Els sistemes de joc amb tres defenses i la presència de tan sols 13 equips a primera divisió reduïa les possibilitats de poder jugar a la màxima categoria. Seguidament ja amb 24 anys, el jugador algemesinenc tornà al Cadis C.F (que es trobava a tercera divisió), i per tant a terres andaluses on romandria diversos anys, tant a Cadis com a l’UD Almería les temporades 1947-1948 i 1948-1949.
La seua carrera esportiva va continuar en altres terres com l’Albacete, l’Alcoyano, l’Úbeda i el Yecla. Enrique destacà no únicament com a futbolista, sinó també com a persona. És per això, que deixà empremta de la seua bondat en tots els llocs per on va passar i causà gran admiració, sobretot al sud, que és on més va poder connectar amb la gent. A dies d’ara encara recorden a Enrique i mantenen una de les penyes que fou creada en el temps en què ell jugava.
