Hem guanyat! Quan un partit polític guanya unes eleccions presumeix amb orgull d’haver guanyat, una accepció que em sembla més esportiva que política o social. Es guanya una medalla o un trofeu; un premi si es tracta d’un concurs. Evidentment sóc conscient que unes eleccions es guanyen per número de vots, però, si jo fora assessor polític, intentaria convéncer als líders que digueren que ha guanyat el país, o la comunitat, o el poble, segons els comicis foren nacionals, autonòmics o locals.

Carlos Bueno.-  En el futbol guanya un equip i ahí s’acaba l’encontre. A la setmana següent a jugar contra un altre club. Però en política les victòries no són tan efímeres perquè comporten un pla de treball de, almenys, quatre anys. Programes, propòsits i objectius que s’aplicaran amb les millors intencions. Sí, siga quin siga el partit que accedeix al poder ho fa amb la voluntat de millorar les coses. No importa la tendència de la formació perquè totes volen fer-ho bé i acontentar els ciutadans. Una altra cosa és que encerten o no.

A Espanya hi ha 8131 municipis, i 34 d’ells conserven el mateix alcalde des de les primeres eleccions democràtiques en 1979. Ells poden presumir d’haver encertat durant 44 anys consecutius. La resta, com és normal, no sempre han tingut el beneplàcit popular. Algemesí ha tingut quatre alcaldes en època democràtica: Joan Girbés, d’Independents per Algemesí, Emili Gregori, del PSPV-PSOE, Vicent Ramón García, del PP, i Marta Trenzano, del PSPV-PSOE. El popular José Javier Sanchis es convertirà en el cinqué alcalde després dels comicis del passat 28 de maig, i accedirà al càrrec amb l’únic objectiu d’encertar en les seues decisions i agradar al màxim de ciutadans, com abans ho van fer els seus antecessors.

Quan Juan Girbés va arribar a l’alcaldia molts van pensar que no sabria exercir el seu càrrec amb solvència. Quan ho va fer Emili Gregori va haver qui va jutjar que Algemesí retrocediria. I el mateix va ocórrer amb Vicent Ramón i amb Marta. Però no va ser així. El poble sempre va acabar millorant, en uns casos de forma més evident que en uns altres, però va tirar cap avant. El canvi d’aires a l’ajuntament sempre va ser pels detalls més que per l’essència. I sobre els detalls han de fer autocrítica els que han perdut el govern.

Clar que s’haurà fet tot el possible en matèries tan essencials com l’econòmica o la cultural, però segur que hi ha detalls que queden a la vista de tots que han acabat decantant la balança en un altre sentit. En uns temes s’haurà fet l’apropiat, però en uns altres s’haurà errat, i això toca analitzar-ho als polítics per a no tornar a caure en els mateixos errors. Només la crítica constructiva i l’autocrítica ajuden a la societat a continuar millorant.

A Algemesí es produeix ara un nou canvi d’aires en el govern local. Toca donar un vot de confiança als qui accedeixen al poder per primera vegada. En els municipis les sigles passen a un segon pla per a donar prioritat als candidats, a les persones, i el seu èxit serà l’èxit del poble. I, si no ho aconsegueixen, dins de quatre anys hi haurà una altra oportunitat per a enjudiciar les seues accions i determinar si repeteixen o s’aparten. En això consisteix la democràcia.

Em dol veure com una sèrie d’intransigents crucifiquen als nous elegits abans de donar-los la mínima opció de posar-se a treballar. Les xarxes socials s’han convertit en un niu de sectaris que tenen per objectiu esplaiar les seues frustracions en proclames apocalíptiques. Sembla que ells estan per damunt del bé i del mal, que estan en possessió de la veritat absoluta, i la resta de gent que no pensa com ells són analfabets inútils que no mereixen votar.

Em preocupa l’exemple que alguns donen quan no ix el que ells volen. Estic convençut que Espanya gaudeix de bona salut democràtica i l’elegància en la derrota seria la millor demostració de cultura, tolerància i respecte. El descrèdit i l’insult no diuen res a favor del tarannà democràtic que hauria d’imperar en la nostra societat. Per sort, pense que els intolerants són una minoria.

Enhorabona a tots els grups polítics locals perquè tots han aconseguit representació. Ara toca treballar amb afany. Uns en el govern i altres en l’oposició. Estic convençut que entre tots faran un Algemesí millor i tots eixirem guanyant.