José Portalés Úbeda, natural d’Algemesí, fou un jugador de l’èlit del futbol espanyol. Jugava a la posició de defensa i es va caracteritzar per ser un jugador eficaç, fort i dur.
Josevi Blasco
Els seus inicis, als anys 50, foren a la nostra ciutat, concretament a la Penya Deportiva Carboneta. No obstant, amb la cridada de l’entrenador suecà Jose Mahiques, va decidir continuar la seua formació a la Societat Esportiva Sueca. El club de la capital de la Ribera Baixa fou, sens dubte, la plataforma que el va llençar a l’èlit del futbol nacional.
A mesura que avançava el temps, «Portalés» (sobrenom amb el qual més tard es coneixeria arreu d’Espanya) anava consolidant-se com a jugador. La convocatòria amb la selecció de la Comunitat Valenciana el 1954, fou el fruit d’aquest progrés. Les temporades vinents el jugador d’Algemesí va continuar a Sueca. La designació militar a Manises i la bona relació que va establir Portalés amb el capità, que li deixava certes llibertats per tal de poder anar a entrenar i jugar partits, fou clau per seguir amb contacte amb el futbol i amb la seua progressió.
El jugador d’Algemesí va debutar amb el primer equip la temporada 1955-1956 a la màxima categoria regional, on romandria un any més. No obstant no fou fins a la temporada següent (1956-1957) quan va poder fitxar per un club d’una certa entitat, com és el Levante U.D. El jugador algemesinenc signava amb l’equip granota per jugar al seu filial, el Portuarios, amb l’objectiu de formar-se i, en un futur, poder debutar amb el primer equip. No obstant, l’entrenador Rogelio Santiago, més conegut com a «Lelé», se’l va emportar a la Unió Esportiva Lleida, trencant així l’acord establert entre Portalés i l’equip de la capital. A Lleida, a la temporada 1958-1959 va debutar en tercera divisió, i l’equip català va aconseguir un meritori sèptim lloc. Però la continuïtat del jugador d’Algemesí va estar novament condicionada per «Lelé». L’entrenador gallec firmà pel Màlaga C.F. i el jugador d’Algemesí també ho va fer.
Portalés (a la dreta de la copa) després de guanyar el torneig Costa del Sol en 1963. LVA
Aquesta primera campanya (1959-1960) fou especial, l’equip andalús va aconseguir el campionat de tercera divisió i per tant l’ascens a la segona categoria del futbol nacional. Una categoria que aconseguiren mantindre la temporada següent, sent Portalés indiscutible a la línia defensiva malaguenya. Una vegada adaptats a aquesta segona divisió, la temporada següent aconseguiren l’ascens a primera divisió. Fou la primera vegada que el jugador de la nostra ciutat debutava en la màxima categoria del futbol espanyol. A més a més, aquella temporada (1962-1963) es pot afirmar que va ser el punt més alt de la seua trajectòria, arribant a disputar 27 partits a primera divisió. Però el desenllaç no fou el somiat, l’equip malagueny baixava a segona divisió eixa mateixa temporada.
No obstant, no tots els records d’aquell any foren dolents. L’agost del 1963 el Màlaga C.F. aconseguia un fet històric, el diari Rosaleda titulava així la victòria del club malagueny a la final del III Trofeo Internacional Costa del Sol davant tot un campió del món, pentacampió d’Europa i campió de la primera divisió com era el Real Madrid de Di Stéfano o Amancio, «una leyenda que se contarán de padres a hijos y de abuelos a nietos…». Un Amancio que va viure en la seua pròpia pell la duresa del jugador d’Algemesí en el partit entre el club malagueny i el madrileny. El davanter gallec fingia faltes cada vegada que s’apropava a l’àrea defensada per Portalés, i en una d’eixes aproximacions, l’algemesinenc li va ocasionar un cop de puny, recriminant-li que aquesta vegada sí que podia reclamar la falta.
Campionat selecció juvenil valenciana 1954, camp de Mestalla. LVA
Portalés va continuar a Màlaga malgrat les ofertes que va poder rebre de diferents clubs. El motiu del rebuig a aquestes ofertes fou l’assentament per part del futbolista algemesinenc i la comoditat que ell sentia, clar exemple les declaracions que hi va fer al periòdic Rosaleda, «me siento malagueño». Allí va arribar a muntar un restaurant, El Fenachero, que regentava al mateix temps que jugava. No obstant, el Màlaga havia baixat a segona i ell seguia defensant els colors blanc-i-blaus per intentar ascendir de nou a primera divisió. Però açò no va passar en la primera temporada a segona divisió, sinó que van haver d’esperar una altra (1964-1965) per poder aconseguir l’ascens de nou a la màxima categoria del futbol nacional. El pas per primera divisió fou millor que l’anterior, però aquesta vegada van haver de lluitar per la promoció de descens i, malauradament, van tornar a descendir. La següent temporada (1966-1967) fou l’octava i última del jugador algemesinenc a terres andaluses, on va poder despedir-se amb una campanya extraordinària, amb el campionat de segona divisió i, per tant, l’ascens per tercera vegada a la màxima categoria del futbol espanyol.
Amb aquesta darrera campanya, Portalés tancava un cicle de huit temporades al Màlaga C.F. i 163 partits. El jugador d’Algemesí no va destacar únicament pel seu bon fer al terreny de joc, posicionant-se en moltes temporades entre els defenses més regulars, sinó que fou un home que va deixar empremta en la gent per la seua simpatia i humilitat. A dies d’ara encara recorden a José Portalés a terres andaluses i és considerat llegenda del Màlaga C.F. per tot el que va aportar al club. Exemple d’aquesta gran admiració per ell fou el reconeixement que li van atorgar amb el concebiment de «el escudo de oro y brillantes» l’any 1968.
El 6 de gener de 2011, Portalés va morir, i només 16 dies després el Málaga C.F. li va fer un homenatge en el Hotel Meliá València. Eixa vesprada jugaven el València contra el Málaga en el Mestalla (partit molt renyit en resultat final de 4-3) i el club andalús va convidar a la família del jugador algemesinenc a vore el partit en el seu palco, on els regalaren una samarreta signada pels jugadors i retolada «Portalés 3», el número en el que jugava habitualment.
