Actualment, el Racing d’Algemesí té 19 equips, un gran número de jugadors que es reuneixen cada setmana per poder gaudir del seu esport preferit. Però, qui va fer el pas al poble i com ho va fer per formar el que és a dies d’ara el Racing?.
Josevi Blasco
Tot començà fa aproximadament 50 anys, quan Francisco Miravet (conegut per tots com a Paco) i Vicente Camañes comentaren entre ells la necessitat d’instaurar un al.licient al Carrascalet per tal que la població del barri poguera fer esport de grup. Camañes era partidari de fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet, però Miravet es va oposar: «el bàsquet al barri no el coneix ningú, en canvi tots els xiquets volen jugar al futbol» li va comentar Miravet per tal de convéncer a Camañes. I ho va aconseguir. Seguidament, tots dos anaren a l’ajuntament per demanar uns terrenys per fer un camp de futbol per al barri i un lloc on els xiquets de l’escola pogueren jugar.
Miravet i Camañes explicaren la demanda a l’alcalde Manuel Rico Huguet, qui no li va donar molta importància en un primer moment. Però, no obstant això, i després d’acudir nombroses vegades a l’ajuntament, Paco i Vicente reberen una carta de l’alcalde comunicant-los que el consistori anava a comprar uns terrenys per tal de poder realitzar el camp de futbol del Carrascalet.
Equip amateur del Racing d’Algemesí. LVA
Una vegada ja hi tingueren els terrenys, parlaren amb Vicente García qui, a canvi de res, va treballar les parcel.les comprades per l’ajuntament. Miravet i Camañes no donaven a bast, i és per això que parlaren amb Vicente Rodenas i Juan Navarro per tal que els ajudaren amb tot el que els quedava.
Començaren a buscar a gent i formaren tres equips no federats: un amateur, un juvenil i un infantil. Però el camp encara no estava complet, i entre tots els jugadors plantaren arbres al voltant del terreny de joc, construïren els vestuaris i ficaren les porteries, que no suposaren cap cost ja que es van fabricar desinteressadament, sabent que anaven a ser uns béns utilitzats per molts xiquets i tot un barri.
És per això que una vegada el camp de futbol va estar totalment construït, i reunida la gent necessària per a poder jugar, en 1971 s’hi va organitzar un campionat de teleclubs entre les diferents barriades i pobles d’al voltant. El torneig va tindre una gran participació i el teleclub del Carrascalet va esdevenir campió. Els teleclubs eren llocs que comptaven amb llibres, futbolins, billars… i on es promocionaven activitats socials, culturals i esportives.
Paco Miravet rebent la copa a mans de l’alcalde Huguet en el Primer Torneig de Teleclubs del Carrascalet. LVA
Continuaren jugant partits davant altres teleclubs, però s’adonaren que volien avançar i decidiren inscriure l’equip a la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana. Inscriviren l’equip en Segona Regional amb el nom de Racing del Carrascalet, que posteriorment es canviaria al nom actual, Racing d’Algemesí amb l’equipació amb les camisetes grogues i els pantalons blaus.
A poc a poc el club va anar fent-se gran. El poble es va fer renom de la seua existència i el planter va anar creixent. Començaren amb un equip juvenil i un infantil, però hagueren d’anar augmentant el seu número. Amb l’Algemesí C.F. hi havia molt bona relació en un primer moment, ja que quan al planter del Racing apareixia un xiquet que destacava per les seues qualitats, de seguida l’enviaven a l’altre club de la ciutat (Algemesí C.F.) per tal que continuara creixent i desenvolupant-se amb el temps. Però la relació va anar gelant-se. A més a més, la possible fusió dels dos clubs de la ciutat va estar present, però després de nombroses converses no es ficaren d’acord, ja que tots dos volien mantenir el seu nom. El Racing d’Algemesí volia que apareguera com a Racing el nou equip, i per contra, l’Algemesí volia que continuara sent l’Algemesí C.F.
Camp de futbol del Carrascalet. LVA
Miravet, qui fou un dels creadors del club, va voler destacar una directiva formada pels creadors del Racing i juntament amb Leronsio, Jesús Miquel i Pepe Penadés, ja que feren possible que una gran quantitat de xiquets pogueren jugar a futbol durant bastants anys sense pagar cap quota. I com ho aconseguien? Doncs demanaven diners, tant a la Diputació de Valencia com a l’ajuntament. També venien loteria per poder cobrir totes les despeses que tenien. El «Lejiero» era la persona que més loteria venia, ja que cada vegada que parava a una casa per deixar el lleixiu oferia una papereta perquè li la compraren.
El que fou un dels creadors del Racing, també ens va confessar que els que formaven la directiva dels primers temps estan «molt orgullosos» i «molt contents» amb el que es va fer durant aquells anys, ja que dos clubs d’un gran renom vingueren a fitxar a quatre jugadors del Racing. Primerament va vindre el Club de Fútbol Gandía, de Tercera Divisió, qui se’n va emportar a dos jugadors: Julio i Rafa. Per una altra banda el F.C. Barcelona també va acudir a la nostra localitat per fitxar a dos jugadors del Racing d’Algemesí: Vicent Aliaga i Vicente Rodenas.
Aquesta és la història de com fa 50 anys quatre veïns del nostre poble s’endinsaren en un camí que perdura fins al moment. Quatre veïns, que hagueren de treballar constantment i realitzar esforços gegants per tal de crear un lloc on poder passar-ho bé i poder jugar a futbol. En definitiva, quatre veïns que gestaren, en gran part, el que és el Racing d’Algemesí en l’actualitat.
*font: Óscar García
