M+S Algemesí: "El PP senyala als que no pensen com ells"

Juguen a assenyar objectius polítics a l’extrema dreta. Consideren provocador que dos regidor lluim un llaç groc. Això se’n diu llibertat d’expressió. La provocació no està en la nostra solapa, està en els seu ulls.

El partit nacionalista espanyol PP i la llibertat d’expressió semblen estar renyits. En el dia de hui han emés un comunicat criticant que els dos regidors de M+S ALGEMESÍ portàrem un llaç groc durant la processó de la festa patronal de Sant Onofre. Ells a soletes han arribat a la “democràtica” interpretació que portar un llaç groc és provocar. Portar un llaç groc és igual de provocador que dur minifalda, o que dues persones del mateix sexe es donen un bes en públic. La provocació no està en la nostra solapa, com tampoc ho està en una tela “massa curta”, està en els ulls dels que miren. Ells són els que tenen un problema, no nosaltres.
Però clar, el PP d’Algemesí és més de donar suport al tancament de titellaires per representar obres que no els agraden, d’aplaudir el tancament de cantants per lletres que els molesten, d’alegrar-se pels cops rebuts pels murcians que no volen que els partisquen el seu barri o de caure’ls la baba amb la retirada d’urnes a gent que vol votar. Això ho tenim clar.
Reclamar l’alliberament de líders polítics i socials empresonats per haver exercit i haver estat conseqüents amb el dret a decidir és una qüestió d’higiene democràtica a la qual no estem disposats a renunciar. Els que ens preocupa és que ells, que s’autoanomenen demòcrates, no s’hagen manifestat en el mateix sentit, això sí que ho considerem patètic. Que eixes suposades crítiques, desfasades i pròpies d’altre temps, vinguen dels representants d’un partit condemnat a títol lucratiu per corrupció no ens preocupa gens, sinó tot en contrari, ens enorgulleix com a demòcrates.
Qui no vulga veure el llaç, o a qui li resulte provocador, que es prenga una til·la o que no mire, és així de senzill. Ells no són ningú per a determinar què és adequat dur, o què és provocador o no. Per la nostra banda ens posarem eixe llaç o el que ens semble oportú, en els actes que considerem procedents, incloent-hi les processons.
Però no podem concloure aquest comunicat sense assenyalar que és evident que la seua estratègia és la d’estigmatitzar al dissident polític, estratègia clàssica de l’autoritarisme. Ells senyalen l’objectiu, posen la diana sobre els discrepants, per a que després l’extrema dreta tinga més fàcil fer la feina bruta que ells no fan. No és la primera vegada que s’han dedicat a estigmatitzar als que no combreguem amb el nacionalisme espanyol; ni serà la última. Esperem ansiosos la columna del Butlletí d’Informació Municipal de setembre que servirà per rematar la tasca d’estigmatització encetada ja en la columna d’aquest mes. Segur que no ens defraudaran.