Nacionalistes i populars s’oposen a uns comptes pactats amb l’únic propòsit de bloquejar l’Ajuntament. La seua falta de projecte alternatiu retrata a dos partits esgotats, sense idees i amb l’única intenció de no deixar que el govern puga traure endavant les polítiques que Algemesí necessita.
El ple d’aquest dijous va valdre per a retratar a dues formacions polítiques que en els últims mesos han mostrat gran afinitat i compenetració en els seus pactes i en els seus arguments a l’hora de defensar les seues postures. Els comptes que presentava l’equip de govern incloïen un nou contracte per a la recollida del fem valorat en 1,5 milions d’euros, 300.000 euros de finançament addicional per al pavelló auxiliar i les inversions dels pressupostos participatius per valor de 200.000 euros, tot açò pactat i acordat pels quatre grups municipals.
L’alcaldessa i regidora d’Hisenda, Marta Trenzano ha declarat que “PP i Més Algemesí, que últimament actuen com una coalició de Junts pel no, fan açò per a dificultar la gestió de l’equip de govern a un any i mig vista de les eleccions. Però no se n’adonen que qui més perd és la ciutadania d’Algemesí que és, en última instància, qui pateix les conseqüències d’una gestió dificultosa. Açò demostra que tots dos partits entren en campanya electoral de la pitjor manera possible, oblidant, si és que alguna vegada ho han considerat, que han de treballar pels seus conciutadans i no pels seus interessos partidistes. Una llàstima”.
Els arguments utilitzats per ambdues formacions per a tombar els pressupostos es basaven en una falsedat; asseguraven que no els anaven a aprovar perquè els pressupostos dels anys 2016 i 2017 no s’havien executat. L’alcaldessa va respondre que “la realitat els deixa en evidència perquè ells mateixos han estat presents en les meses de contractació de les inversions dels anys anteriors i saben també el que ha costat trobar el finançament necessari per a poder completar aquests projectes que van a realitzar-se al llarg del 2018”.
Trenzano, que va ser l’encarregada de presentar els comptes en el ple, va afirmar que “aquests números són continuistes respecte als de l’any passat perquè hem volgut mantenir les inversions en polítiques d’ocupació, en educació, en serveis socials, en agricultura i en cultura malgrat la congelació d’impostos i l’infrafinançament al qual estem sotmesos”.
L’alcaldessa va afegir que “hem aconseguit rebaixar el deute en més de 3 milions d’euros en sol dos anys i mig i, així i tot, atendre totes les necessitats fonamentals de la ciutadania. Les inversions com la reparació del carrer Cervantes, la reforma de la Escola Municipal de Tabal i Dolçaina, la reparació del sostre de la piscina coberta, el cobriment de la sèquia de Sollana, la millora de l’accessibilitat de les voreres, la millora de les instal·lacions dels col·legis públics i escoles infantils municipals ja estan finalitzades”.
Trenzano va seguir, “a més, al llarg del 2018 anem a veure com es duen a terme els projectes dels pressupostos participatius com la construcció de la biblioteca en el barri del Raval que ja s’ha adjudicat, la segona fase de la millora de l’accessibilitat de les voreres que també s’ha adjudicat i altres projectes com la reforma del Jaume I, l’ampliació del Centre de Salut de la Plaça de la Ribera inclòs en els comptes de la Generalitat per al 2018 o la reparació de la gespa artificial del camp de futbol del poliesportiu municipal”.
Prorrogar el pressupost significa perdre capacitat de despesa
Prorrogar uns comptes implica perdre diners de les inversions ja realitzades posat que aquestes no es poden prorrogar. A més de tot el trastorn que va a suposar per als tècnics municipals que van a haver de doblegar esforços en el seu treball diari i tot açò va a suposar una ralentització del funcionament normal de l’Ajuntament.
Amb tot, Trenzano ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania, “que estiguen tranquils perquè seguirem treballant i insistint perquè totes les polítiques que generen igualtat i oportunitats seguisquen tirant endavant, perquè la cultura i l’educació seguisquen sent pilars fonamentals de la nostra convivència i perquè les inversions que ens hem compromès a realitzar vegen la llum. L’oposició ens ho posa cada vegada més difícil però que no pensen que ens anem a rendir”.