El passat dimecres dia 15, arribaren a Algemesí el segon grup de voluntaris de l’associació Algemesí Solidari, que han estat durant més d’un més col·laborant en la construcció d’una escola de secundària a Baasneere (Burkina Faso). El llarg viatge, amb escala en Istanbul, ha estat el final d’una experiència extraordinària, segons han explicat Maria Rocher, Vicent Chambó i Rikar Frías. La vida en aquell lloc no té res a veure amb la que tenim ací, bé que ho sabem; calor intensa, sense aigua corrent, ni WC, ni llit… Això sí, per fi s’ha aconseguit instal·lar un equip autònom que proporciona electricitat. Però no es va a Àfrica per les comoditats o el paisatge. L’objectiu final fixat en la col·laboració i les vivències estan molt per damunt de les privacions.
Des que començara aquest gran projecte el passat mes d’octubre, han estat ja vuit els joves amb formació d’arquitectura o enginyeria, i també una periodista, els que han passat cinc mesos realitzant diverses activitats relacionades amb la iniciativa de l’ONG d’Algemesí. La implicació de diverses institucions, molt particularment la parròquia de Maria Auxiliadora i l’Ajuntament d’Algemesí, però també d’acadèmiques, com la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València, i de les persones que han viatjat a les terres de Burkina i molts altres voluntaris del projecte que han col·laborat des d’ací, han fet possible que el somni de l’escola de Baasneere siga ja una realitat.
En l’actualitat, l’escola es troba al cinquanta per cent de la seua primera fase constructiva. Cal recordar que es tracta d’un edifici molt especial, que utilitza com a recurs fonamental el bloc de terra compactada, tot buscant la màxima sostenibilitat ambiental. S’espera que a finals d’abril les tres aules que configuren l’objectiu d’aquesta primera fase del projecte estiguen enllestides i que el proper curs puguen ja ser utilitzades. Serà la primera escola de Secundària de la qual disposa la comarca on s’ubica Baasneere. Molts xiquets i xiquetes tindran així les garanties de poder continuar la seua educació, en un país on la falta de recursos encara manté uns índexs d’analfabetisme alarmants, que dificulten el desenvolupament i un futur més optimista.