“En el moment que es relaxen les mesures de confinament tindrem nous brots de Covid-19. Per això és important tindre mètodes per a poder aïllar a les persones infectades”.

Un grup d’investigadors del SciLifeLab de Suècia treballa en una prova simple per a Covid-19 que costa menys d’un euro, que no requereix cap equip avançat i que dona resultats en poc més de mitja hora. Al capdavant del projecte està l’algemesinenc Vicent Pelechano García, científic de Biologia Molecular, que parla per a La Veu del seu treball, del test que està desenvolupant i de les seues opinions respecte a la situació provocada pel coronavirus.

carlos bueno agencia prensa2

Carlos Bueno

Quant temps porta treballant a Suècia?

– Jo vaig estudiar bioquímica en la universitat de València, on també vaig defensar la meua tesi doctoral en 2009. Eixe mateix any em vaig anar al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (EMBL, Alemanya) on vaig treballar primer com a investigador postdoctoral i més tard com a científic de plantilla. En 2016 vaig ser reclutat per l’Institut Karolinska per a establir el meu propi equip d’investigació.

 

Exerceix com a professor associat en l’Institut Karolinska. A què es dedica esta institució mèdica?

– L’Institut Karolinska és una de les universitats mèdiques més importants en el món. Té uns 5.000 empleats i 6.000 estudiants i és eminentment una universitat d’investigació centrada en la Biomedicina. Des de 1901 és l’encarregada de seleccionar al premi Nobel en Fisiologia o Medicina. Jo forme part del Departament de Microbiologia, Tumor i Biologia Cel·lular.

 

Equip d´investigadors del SciLifeLab dirigits per Vicent Pelechano. LVA

Què és el Science for Life Laboratory i el Pelechano Lab?

– El Science for Life Laboratory (SciLifeLab) és el Centre Nacional Suec per a impulsar noves tecnologies en Biociència Molecular. Té un programa centrat en atraure talents internacionals i ajudar-los a establir punts d’investigació capdavantera a Suècia (SciLifeLab Fellows). Jo vaig ser reclutat per eixe programa, i com és comú en el món anglosaxó, els laboratoris se solen denominar amb el nom d’investigador principal, d’ahí el títol de Pelechano Lab. Tinc el plaer de liderar un equip de 15 investigadors. El nostre laboratori se centra en el desenvolupament de noves tecnologies genòmiques per a investigar xicotetes diferències en les cèl·lules del nostre cos. Combinant biologia molecular i computacional intentem entendre, per exemple, com cèl·lules canceroses escapen als tractaments antitumorals i com millorar-los.

 

El Science for Life Laboratory i l’Institut Karolinska estan relacionats?

– El SciLifeLab es va fundar en 2010 com un esforç conjunt de quatre universitats: L’Institut Karolinska, el Real Institut de Tecnologia (KTH), la Universitat d’Estocolm i la Universitat de Uppsala. En el nostre institut treballem gent de les diferents universitats.

 

Imagine que la urgència global que es viu front al Covid-19 haurà sigut el detonant que els ha “obligat” a investigar sobre noves tècniques de diagnosis. Des de quan porten treballant en un nou sistema de detecció de la malaltia?

– Començarem a finals de gener, durant la visita d’un col·laborador al nostre laboratori, el professor Xiushan Yin, de Shenyang. Discutint amb ell vam veure com a preocupació el problema a la Xina i decidirem fer alguna cosa per a ajudar. En aquell moment no creiem que arribaria a ser útil a Europa, però volíem ajudar a la gent i estar preparats. Pensarem que, a més dels mètodes tradicionals, seria d’utilitat tindre una cosa senzilla per a ajudar a les zones amb menys recursos. A més, teníem la sort de comptar amb la infraestructura científica i recursos per a poder dedicar esforços al COVID-19 quan encara no era un problema tan apressant com ho és ara.

 

Vicent Pelechano treballant en el seu laboratori. LVA

En què consisteix el test que estan desenvolupant?

– El nostre mètode està basat en una tècnica coneguda anomenada LAMP que hem adaptat per al COVID-19. El nostre objectiu és detectar el material genètic del virus (ARN) per a detectar persones infectades i poder aïllar-les. Bàsicament necessitem una mostra del pacient com a saliva o mostra nasofaríngia. El virus s’inactiva per calor i si mesclem una gota amb els reactius. A continuació incubem la mostra durant uns 30-40 minuts a 65 °C. Després d’això observem el resultat per canvi de color (rosa negatiu, groc positiu) o amb fluorescència usant una llum blava.

 

Quins són els seus avantatges respecte a altres kits?

– El principal avantatge és la seua facilitat d’ús i que no es necessita equip especialitzat. Es pot fer mesclant aigua bullint amb aigua de l’aixeta i deixant els tubs surant. Això permet que s’use en condicions sense recursos o fins i tot com un kit de detecció casolà.

 

Es tracta d’un mètode realment fiable?

– El nostre mètode és lleugerament menys sensitiu que el tradicional (qPCR). Però per la facilitat d’ús creiem que pot ser un complement molt útil. Especialment en situacions on no siga possible l’accés a equip o siga necessari realitzar molts més test dels que l’equipament permeta.

 

Sens dubte, el preu és una altra dels seus grans avantatges.

– En requerir poc equip és una prova barata. Els reactius costen al voltant d’un euro. I actualment estem produint els reactius necessaris en el nostre institut per a abaratir el preu i no haver de dependre del comerç internacional.

 

És un treball exclusiu del seu equip o és una labor en la qual estan interrelacionats científics d’altres parts del món?

– Com tot en ciència és un treball internacional. En el nostre cas els nostres col·legues xinesos són els col·laboradors principals. Però a més estem col·laborant amb col·legues suecs, alemanys, americans, indis… També estem ajudant a col·legues de molts països a Àfrica, Amèrica i Àsia per a veure com ho poden implementar en els seus respectius territoris.

 

Està ja provat?

– Està aprovat a la Xina, i els nostres col·legues van obtindre l’aprovació europea. No obstant això, en diagnòstic clínic és necessari que es valide en cada condició i hospital concret. És un procés rigorós i important, perquè la salut dels pacients depén d’això.

 

Per a quan preveu que puga estar en el mercat?

– No puc donar una data, atés que eixe és un problema industrial i legal, no científic. Nosaltres estem millorant el mètode i compartint la informació amb la comunitat internacional. Els nostres esforços acadèmics estan més enfocats a ajudar en llocs on les empreses no tenen tant interés, com en països pobres. També estem en contacte amb múltiples empreses, però en este moment no ens estem centrant en la via comercial, sinó en la humanitària.

 

Quin és el grau d’importància que té realitzar test massius a la població?

– Si es poguera fer a tota la població repetidament, es podria aïllar als infectats i intentar acabar amb els focus d’infecció. Evidentment és un problema logístic i sanitari enorme.

 

És optimista respecte a trobar una solució mèdica al coronavirus a curt termini?

– Desafortunadament no. Crec que és un problema amb el qual haurem d’aprendre a conviure. La vacuna arribarà, i cada dia que passa sabem més i tenim millors tractaments. Però és un problema que tardarà temps a solucionar-se.

 

De moment, pensa que les mesures de confinament que en general s’han aplicat són les més oportunes?

– No sóc epidemiòleg, i per tant no puc donar una opinió formada sobre este tema. Tota Europa ha optat per mesures d’aïllament en diferent grau, però només el temps podrà dir-nos quina era la millor estratègia per a seguir. El que em preocupa és l’ús populista d’esta crisi que, com desafortunadament ja sabem, porta a incrementar la polarització de la societat. A més, la sensació d’impotència és el caldo de cultiu ideal per a estafes pseudocientífiques que prometen solucions fàcils per a problemes complexos. La falta d’anàlisi crítica és un problema real en la nostra societat i es fa més patent en situacions de crisis.

 

Pensa que podria haver-hi un nou rebrot de la pandèmia a la tardor?

– Desafortunadament en el moment que es relaxen les mesures de confinament tindrem nous brots. Per això és important tindre mètodes per a poder aïllar a les persones infectades i permetre a la resta tornar al treball. Però per a això necessitaríem fer la prova a tota la població totes les setmanes. És un problema logístic enorme, però tots estem treballant perquè la gent puga tornar a la seua vida normal.