Facebook i llibertat d’expressió

facebookLes xarxes socials s’han convertit en l’amagatall de multitud d’exaltats que descarreguen odis, insensateses i barbaritats emparats pel fictici mur d’immunitat que confereix Internet. Sembla que, si no és cara a cara, es pot opinar amb major llibertat dels demés.

Però no hi ha que confondre llibertat d’expressió amb insult. La llibertat d’expressió ha de comportar sempre el respecte, mentre que l’insult es produeix amb la intenció d’ofendre a un altre individu i en la majoria dels casos el respecte desapareix per complet. I és ací on es corre el perill de traspassar la línia de la legalitat. És més, en molts casos la infàmia és de tal magnitud que es converteix en una injúria, i la injúria és un delicte tipificat en el Codi Penal que, segons la seua gravetat, pot ser castigat amb penes de multa que van de 3 a 14 mesos. Així que cuidat amb el que es diu en les xarxes socials, perquè el mur d’Internet guarda tot el que s’ha publicat i la immunitat desapareix quan hi ha una denúncia pel mig, i cada vegada hi ha més casos que així ho testifiquen.

Sé que a Algemesí hi ha qui guarda amb zel tot el que en les xarxes socials es diu d’ell, almenys tot el que pot constituir injúries, calúmnies, delictes d’odi i contra l’honor. Qui sap, igual algun dia s’acosta a una comissaria, posa una denúncia i a més d’un li cau a terra la valentia que de moment apunta en Internet.

I és que, sobretot en Facebook, hi ha diversos perfils que donen l’oportunitat que la gent done la seua opinió sobre temes que tenen a veure únicament amb Algemesí. I clar, són un filó per a molts que estan esperant l’ocasió de soltar el primer que els ve en gana contra tots aquells que opinen diferent a ells. Seria un bon lloc de debat si la majoria de comentaris foren crítiques constructives. Però massa vegades això està molt lluny de la realitat. Només cal llegir alguns missatges (alguns tenen tantes faltes d’ortografia que són pràcticament indesxifrables) per a adonar-se que la falta d’educació està massa estesa entre els usuaris.

No solc entrar en Facebook amb assiduïtat, i quan ho faig intente no parar-me a llegir les aberracions que alguns s’atreveixen a publicar perquè no m’agrada perdre el temps. Però fa uns dies vaig pegar una mirada als comentaris que s’havien fet sobre les notícies que este periòdic publica en Internet i, la veritat, hi havia alguns demencials, patètics, lamentables. Em va semblar indignant i impropi de gent civilitzada del segle XXI la intolerància que alguns mostraven, el nivell d’irreverència que exhibien, el grau d’ultratge que aconseguien. Alguns anaven secundats pel nom vertader dels seus autors, però molts s’emparaven en l’anonimat de perfils falsos. Autèntics covards que vomitaven missatges que convidaven a pensar en el pensament únic que pretenien imposar antigues dictadures nazis i comunistes. És això l’exemple que volem per als nostres fills?

Clar que hi ha tindre opinió pròpia i ser reivindicatiu. Clar que cal denunciar els abusos i les injustícies. Clar que cal assenyalar al delinqüent. Però el que no es pot fer és denigrar i ultratjar a qui no pensa com nosaltres, i menys arribar a l’extrem d’estar injuriant-lo, perquè, repeteix, això és un delicte.

No sé exactament a qui correspon l’haver de cuidar pel dret al respecte que tots mereixem. És evident que la persona ofesa pot denunciar els fets i és cert que, cada vegada més, les grans empreses i partits polítics tenen gent qualificada encarregada d’estos assumptes. Però potser hauria d’existir un òrgan encarregat de vetlar pel compliment de les normes de convivència sense necessitat que els ciutadans hagen d’interposar querelles. Qui sap, potser prompte, i a tenor dels exabruptes que estan publicant-se, s’implante eixa figura.

De moment convé no confondre llibertat d’expressió amb agressió verbal delictiva, perquè darrere d’algun ordinador sempre hi ha algú vigilant i realitzant captures de pantalla. Així que… cuidao!