Per la seua tradicional i artesanal construcció en fusta, la plaça de bous de Ciudad Rodrigo serà declarada Bé d’Interés Cultural per la Junta de Castella i Lleó, que estima que constitueix un «singular exemple d’arquitectura efímera» que es munta i es desmunta íntegrament cada any en la Plaça Major amb motiu de la celebració del popular Carnestoltes del Bou, «seguint una manera de fer artesanal transmesa i mantinguda com a patrimoni viu de generació en generació, expressió significativa de la forma de vida d’una comunitat, senyal d’identitat i cohesió dels veïns d’esta localitat».

Carlos Bueno.-  Des del segle XV, la Plaça Major de Ciudad Rodrigo ha sigut el «referent taurí i l’enclavament oficial» per a la celebració de tot tipus de festejos taurins. La primera referència trobada en l’Arxiu Històric Municipal està datada en 1418 i documenta un pagament en concepte de lloguer del cadafal amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Joan, si bé les primeres fonts documentals que relacionen la configuració dels festejos taurins amb la seua tradicional fira de Carnestoltes daten de 1732, quan l’Ajuntament els va fixar abans de l’inici de la quaresma.

Esta és una història que em sona per la seua semblança a la d’Algemesí. Els primers festejos amb bous degueren començar a celebrar-se en la nostra localitat també pel segle XV, ja que des del 13 de desembre de 1373 Algemesí va comptar amb un “bovalar”, que va ser un privilegi real atorgat al municipi i que consistia en el dret a gaudir d’una extensió de terreny amb un ús exclusiu de devesa, pel qual es cobrava als diferents ramaders que feien ús d’ell. Això va servir, entre altres coses, perquè mai faltara la matèria primera per a la festa: el bou.

Els arxius municipals guarden un document amb data 19 d’agost de 1643 que apunta que ja llavors els bous se celebraven amb caràcter anual. Un altre registre de 1735 constata que se li va pagar a un fuster local per fer i formar el “corro”, i tot fa indicar que a principis del segle XVIII l’aparença rectangular del recinte havia de ser similar a la que ha perdurat fins als nostres dies. El que està verificat és que la construcció de cadafals es va imposar a principis del segle XIX.

Jo m’alegre molt per Ciudad Rodrigo i deuríem prendre exemple ací. Les similituds històriques i de construcció entre les dos places són evidents, però, amb tots els meus respectes, he de dir que la nostra és molt més bonica i té més mèrit, perquè està totalment tancada i també per l’aforament, que quasi dobla al de la localitat de Salamanca. Però ells ens han pres la davantera aconseguint una Declaració que garanteix protecció legal. Serà veritat que som uns “mesinfot”?

Enguany la nostra plaça tampoc va estar present en FITUR, on sí que es van promocionar Ciudad Rodrigo, Béjar, Vitigudino, Extremadura en conjunt i Olivenza en concret, la Ruta del Bou d’Andalusia, Ronda, Sevilla, Màlaga, Pamplona, Colmenar Viejo, la plaça de Las Ventas de Madrid, San Sebastián de los Reyes, Almendralejo, Santander i un llarg etcètera de localitats.

Per què Algemesí no va aprofitar un aparador tan convenient com FITUR per a mostrar el seu potencial taurí? Perquè l’Ajuntament no es va recordar i la Comissió ni es va oferir a anar, ni va facilitar marxandatge, ni tan sols ho va sol·licitar. En fi, que tenim un diamant en brut que continua per polir mentre uns altres presumeixen del seu, que no és millor que el nostre.