Ha de ser desagradable viure en una ciutat on no comparteixes els seus costums i tradicions. Ha de resultar esgotador ficar-se a polític per a intentar canviar de manera insistent tot el que no t’agrada d’eixa ciutat. I ha de ser frustrant xocar-te una vegada i una altra contra la voluntat popular que impedeix que es canvien els seus senyals d’identitat. Però té molt mèrit la perseverança d’este tipus de polítics inesgotables que, en moltes ocasions, de tant insistir acaben obtenint fruit. Així que ull.

Carlos Bueno.-  No m’imagine a cap mandatari estatunidenc fent campanya en contra de Papà Noel, de la Super Bowl, del Dia d’Acció de Gràcies, del futbol americà o del beisbol. No duraria ni un minut en el càrrec perquè els nord-americans són molt fidels a lo seu, i tot això és lo seu.

No m’imagine a cap dirigent britànic intentant erradicar la falda escocesa, ni als xinesos intentant imposar el calendari occidental, ni als grecs pretenent canviar la seua popular dansa sirtaki per una sardana, ni als italians renegant de la seua pizza o als francesos del seu champagne.

A Espanya en general i a València en particular no solem ser tan fanàtics i defensors del nostre. Hi ha qui menysprea el flamenc, les Falles, Sant Fermín i, com no, els bous. Per cert, a Catalunya es van intentar prohibir els bous en 2010 gràcies als vots de diputats d’ERC, ICV, CiU i PSC, però sis anys més tard el Tribunal Constitucional va anul·lar la prohibició. Sí, encara que semble curiós a Catalunya actualment és legal organitzar corregudes. Una altra cosa és que des del Govern Autonòmic es posen totes les traves burocràtiques i econòmiques possibles perquè qualsevol empresari taurí acabe desistint de l’intent.

Va resultar sorprenent que, quan es va decretar la prohibició, quedaren exemptes del mandat les poblacions que organitzaven els seus tradicionals “correbous”, coneguts per ací com a bous al carrer. I és que en molts municipis taurins governaven alcaldes dels mateixos partits prohibicionistes, que van demanar als seus representants en la Generalitat poder seguir amb els seus costums. En cas contrari les alcaldies volarien immediatament. I així es va fer. Paradoxal però cert.

Em ve al cap que Anglaterra també va haver una iniciativa en contra de la caça de la rabosa. Allò va acabar tirant avant en 2005, i des de llavors es van acabar les festes locals que cada setmana s’organitzaven en un municipi. Les caceres representaven una gran font d’ingressos per a restauradors, hotelers, guarnicioners, veterinaris, indumentaristes, empreses d’esdeveniments… La rabosa ja no es caça a cavall, però com es tracta d’un animal que procrea amb summa facilitat, les manades prompte van arribar a les poblacions, on feien molt de mal, i el Govern va haver de crear brigades per a seguir matant-los. També paradoxal i cert.

Tornant a Espanya, a València i, concretament a Algemesí, ací també hi ha polítics que volen fer un poble diferent del que és. No ho acabe d’entendre, però ho respecte. Estan en el seu dret, perquè només gràcies a la diversitat d’opinions s’aconsegueix millorar. El cas és que fa unes setmanes, un partit del nostre poble va tornar a mostrar la seua repulsa a la Setmana de Bous, a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, a les festes populars i de carrer, i fins i tot a les ajudes que reben les associacions juvenils. Diran que no, que no van en contra de res, però la realitat és que la seua proposta de retirar totes les subvencions que rep la Comissió Taurina per a organitzar la fira, i reduir molt considerablement les que s’atorguen a la resta de festes esmentades, significa estrangular-les amb la intenció que acaben diluint-se.

Este grup ha de pensar que la manera en la que alguns ens divertim està equivocada i que els seus integrants estan en possessió de la veritat i la certesa. Per això pretenen guiar-nos en la direcció correcta i dir-nos com hem de fer-ho: en una Setmana Gran sense bous, en concerts del seu gust o en el trinquet. No m’importaria assistir a totes estes propostes, però, per favor, que no em lleven la meua manera d’entendre la vida. Mai m’han agradat les prohibicions ni les imposicions.

Entenc que ha de ser una estratègia electoralista, que pensen que tot això els comportarà major número de vots. Jo desitje que en les pròximes eleccions guanye el millor per a Algemesí, i que, siga el que siga, puga continuar vivint en un poble religiós, amb bous i Falles, i una vegada a l’any sopar amb els veïns del meu carrer (encara que diguen que soc un carca desfasat i equivocat). Per cert, també soc partidari del Nadal i dels Reis Mags. Així que bones festes i pròsper any nou.