La inflació continua desbocada i ha pujat al 9’8% al març, la seua taxa més alta des de 1985. Els preus de consum es disparen i sumen 13 mesos a l’alça. Respecte a febrer, els preus registren un increment del 3%, el major en més de 44 anys, des d’agost de 1977. Una sòcia de l’actual Govern s’indignava quan estava en l’oposició i la inflació era del 1’1% i ara calla sent quasi 10 vegades major; serà perquè no hi ha solució fàcil.

Carlos Bueno.-  Després d’anys d’inflació molt baixa els preus augmenten perquè, a mesura que van eliminant-se les restriccions, hem començat a viatjar de nou, a anar a restaurants, a comprar més i a gastar part del que no vam poder durant els confinaments. Quan una economia creix, les empreses tendeixen a pujar més fàcilment els preus, i amb major motiu si hi ha dificultats en els transports, com és el cas. A l’escassetat de contenidors amb productes de tot tipus se li suma la pujada dels carburants, que ha paralitzat els serveis de logística. Emmagatzematge, inventari, transport, lliurament… tot té seriosos problemes i tot resulta més costós, i això es repercuteix en el client final.

A més del petroli, també el gas i l’electricitat s’han encarit a tot el món. Entre molts altres factors, la guerra de Rússia contra Ucraïna està darrere de la situació. Resulta evident que tot ha influït en una pujada delirant de l’IPC. El Govern haurà de donar més ajudes que eixiran dels impostos i que acabaran per empobrir més a Espanya i als espanyols. La complexitat del moment és evident.

Davant tal circumstància, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) demana ja racionaments com en els anys 70 per a estalviar 2’7 milions de barrils de petroli al dia, entre ells circular a 110 km/h per autopista, teletreball i “diumenges sense cotxes”.

Per a l’AIE, reduir el consum de petroli davant l’amenaça d’un col·lapse del subministrament és primordial per a recuperar l’economia. L’organisme adverteix que els plans previstos per a pal·liar la producció russa només podrien augmentar la liquiditat del mercat a mitjà termini sense alleujar les tensions actuals. Per això advoquen per una reducció del consum a curt termini.

Durant la crisi petroliera dels anys 70 del passat segle ja es van imposar diferents restriccions. Ara l’AIE proposa reduir els límits de velocitat en les autopistes en almenys 10 km a l’hora, introduir “diumenges sense cotxes”, impulsar l’ús de vehicles compartits i restringir l’accés amb cotxe a les grans ciutats.

Així mateix, contempla abaratir l’ús del transport públic i incentivar la micromobilitat, caminar i anar amb bicicleta, i assegura que el teletreball -almenys tres dies a la setmana- permetria estalviar uns 400.000 barrils. L’agència recomana evitar els viatges de negocis en cotxe i usar trens d’alta velocitat nocturns.

Totes estes mesures, dignes de temps de cartilles de racionament, semblen estar molt llunyanes, però també ens semblava de ciència-ficció que en ple segle XXI apareguera una pandèmia incontrolable que desestabilitzara les nostres vides o que un país envaïra un altre atacant hospitals i aniquilant dones, xiquets i civils en clara desavinença amb tots els pactes de guerra internacionals, i no obstant això tot ha ocorregut.

Què podem fer mentrestant des d’Algemesí? El mateix que tots. No esperar que ens imposen restriccions dignes de temps pretèrits per a oblidar, sinó començar a gastar amb coneixement. Comprar l’essencialment necessari adaptant-nos al nostre poder adquisitiu, comparar preus, no malbaratar, estalviar en la mesura que siga possible, esforçar-nos en el treball sense esperar ajudes gratuïtes… i qui siga creient, resar.