Fa uns dies, escoltava en la televisió que algunes comunitats autònomes aplicaran nous impostos a propietaris de pisos buits. En realitat la notícia no em cridava l’atenció pel seu contingut sinó per com es va a controlar quines vivendes estan desocupades. Resulta que seran els ajuntaments els que revisaran els rebuts de la llum i l’aigua. Els pisos que durant un temps no tinguen despeses se suposarà que estan buits i sobre ells s’aplicaran taxes especials.

Carlos Bueno.-  No és la meua intenció entrar a valorar la notícia; el que resulta curiós és que es puguen investigar les dades i els comptes de propietaris legals i que, per contra, ningú indague en les sospitoses pertinences d’alguns individus a qui, a més, els agrada cridar l’atenció.

No cauré en la temptació d’acusar a ningú sense proves, però, sense necessitat d’estar molt atent, quasi tots hem pogut veure gent que porta rellotges d’or, té mòbils d’última generació i condueix cotxes d’alta gamma a pesar que no se’ls coneix ofici que deixe tant diners com per a permetre’s luxes privatius. És més, molts d’ells acudeixen periòdicament a les oficines de la Seguretat Social per a reclamar les ajudes a les quals tenen dret per la seua reconeguda falta d’ingressos.

Alguns són coneguts personatges del món de la droga, però sembla ser que no se’ls pot trincar si no se’ls agafa in fraganti. Recorde que fa anys van entrar a robar a casa dels meus pares. La policia va confessar que sabia qui eren, però es va lamentar de no poder fer res per no haver-los pillat en el moment. No em sembla just, però és legal. I de la mateixa manera que és legal escodrinyar en els rebuts de la llum i l’aigua dels contribuents, hauria de ser-ho investigar la procedència dels diners que posseeixen alguns dels que no se’ls coneix ocupació.

Al Capone va ser el mafiós i la figura del crim més important de Chicago i estava en la llista dels delinqüents més buscats del FBI en els anys 20, però no hi havia manera de ficar-lo en la carcel malgrat ser el responsable de més de 200 assassinats perquè sempre tenia una coartada. La seua caiguda es va produir en els anys 30, quan va ser condemnat a 11 anys pel càrrec d’evasió d’impostos, sent enviat a la presó d’Alcatraz. Al final el va caçar un inspector d’Hisenda i va acabar amb el gàngster més famós de la història.

Quasi 100 anys després d’allò, en plena era informatitzada en la que estem sotmesos a un control mil·limètric, no sembla massa difícil que les Administracions creuen dades per a pillar als estafadors. En les pàgines d’este mateix periòdic, l’Associació de Veïns de El Carrascalet sol·licita que es faça alguna cosa en eixe sentit amb certes famílies que s’han instal·lat en el barri. També es pronunciaven de manera semblant residents de El Raval després que un incendi posara fi a la vida d’un pare i una filla el passat 9 de juny. Les flames van començar en un suposat narcopis on es consumia cocaïna i heroïna, una cosa que, pel que sembla, era de domini públic.

Sé que és fàcil parlar a bou passat, però si pretenem evitar noves desgràcies i delictes, estaria bé que, a més de controlar les despeses dels pisos deshabitats, s’investigara l’origen dels diners d’alguns personatges sospitosos.