El número de persones que ixen a practicar esport es redueix dràsticament el segon dia que està permés córrer o anar amb bici.

Runner en el primer dia que es podia eixir a fer esport. De fons la gent esperant en la cua d’un supermercat. MOISÉS CASTELL/Prensa2

Carlos Bueno.-  Diumenge 3 de maig. Segon dia que el Govern permet que isquem de casa per a practicar esport en solitari. Faig la mateixa ruta d’ahir. Agafe la meua bici a les huit del matí i isc d’Algemesí per la carretera que va cap a l’autopista. Ahir, el carril paral·lel semblava el carrer Colón de València un dissabte a la vesprada. Caminants i runners ocupaven tot com mai abans havia vist. Hui, a la mateixa hora, no hi havia ni un 10% de la gent que ahir corria eufòrica.

El mateix ocorre per la zona de la Llacuna del Samaruc. Ahir semblava que s’estava celebrant l’etapa regna del Tour de França i havia que anar sortejant ciclistes per a no endur-te per mig a més d’un. Hui es podia circular amb normalitat. Ahir em vaig trobar a molta gent corrent pel terme a més de sis quilòmetres d’Algemesí. El que significa que, com a poc, van recórrer una quinzena de quilòmetres, i això, per a ser el primer dia després de 50 confinats, em sembla una aberració. De fet, a uns els han de fer tant de mal les cames i a altres el cul que hui en res s’assemblava a ahir.

En general tots ens hem agafat el “permís d’evasió” amb molta ànsia, massa, i hem eixit de casa com el bou ix a la plaça. El nostre cap ens deia que ens anàvem a menjar el món, que la marató anava a quedar-se curta per a nosaltres i que el Tour de França era un passeig. Però el nostre cos ens ha posat en el lloc i la realitat s’ha imposat. L’esport és dur i necessita una base. Base de preparació, d’hores, de quilòmetres… sempre anant de menys a més. I amb major motiu quan hem estat tancats durant set setmanes.

Paciència i ànim. No passem del tot al no-res. Ara que tenim més temps per a nosaltres i les franges horàries ens limiten les hores d’esport, preparem un planning real, que puguem complir, que ens faça sentir bé i que ens porte a anar millorant dia a dia. Acceptem la realitat i no desaprofitem l’ocasió.

I, a més, hi ha una altra realitat que cal tindre molt en compte quan isquem a passejar o a practicar esport. El virus continua viu, totalment actiu. No li hem guanyat la batalla. De moment els infectats i els morts han descendit perquè hem estat a casa, aïllats, i això ha provocat que els contagis i els col·lapses hospitalaris es reduïsquen. Mentre estiguem en les trinxeres l’enemic no ens alcançarà, així que extremem les precaucions i acatem les normes de distanciament.

Encara no hi ha vacuna ni medicina que cure el Covid-19, i cada nova víctima pot transmetre-ho a altres 10 persones. Esta és una realitat molt preocupant que ens ha de fer reflexionar i obligar-nos a ser respectuosos amb les regles. Pel nostre bé i pel nostre futur, un futur en el qual puguem eixir a corre o a pedalar en llibertat. Per responsabilitat, de moment no en grups.