Honor i respecte a Salvador Castell
El 7 de juny de 1915 va nàixer Salvador Castell Frasquet, l’alcalde més determinant que ha tingut Algemesí. Es va criar en una família d’agricultors que li van inculcar els valors de l’honradesa, la disciplina i la serietat. Va estudiar batxillerat en un col·legi franciscà d’Ontinyent, on prompte va destacar per les seues excel·lents qualificacions. En 1934 va començar estudis universitaris de Dret, i també de Filosofia i Lletres.
Durant la Guerra Civil va ser cridat a files per a incorporar-se a l’exèrcit republicà, i al llarg de la contesa va ser empresonat en diverses ocasions, incomunicat, obligat a realitzar treballs forçosos i torturat perquè delatara a algun dels seus companys, cosa que mai va fer malgrat la violència que es va emprar amb ell.
Una vegada finalitzada la guerra Salvador va reprendre els seus estudis per a acabar Dret en 1941. Va començar a treballar en un bufet encara que prompte va renunciar per la política. Quan encara era estudiant se li havia encomanat l’organització el “Front de Joventuts”, una comesa que va posar en relleu les seues grans dots d’organitzador. En 1943 va ser nomenat director de l’Escola de Fletxes Navals de València, i eixe mateix any el Governador li va designar com a alcalde de la nostra ciutat perquè el poble l’apreciava.
Pel seu do de gents, Salvador Castell tenia molts admiradors i amics de totes les classes socials i ideologies. Des del primer moment del seu mandat va impulsar innombrables projectes i activitats que van afavorir la creació de noves infraestructures i l’ocupació local, i fent honor a la seua fama d’incansable lluitador, va aconseguir fons i subvencions estatals. Va ser diputat provincial durant dos anys, i va exercir càrrecs en la Junta de Foment Pecuari, també en la de Servei de Carns, Cuirs i Derivats, i en el Patronat Arrosser. Va desenvolupar el seu càrrec fins a 1957, quan va sol·licitar el cessament voluntari. Van ser 14 anys de frenètica activitat, sense temps per a la família ni assumptes personals, i tot cobrant només despeses de representació (l’1% del pressupost municipal). Ni els retrets dels falangistes pel seu esperit conciliador ni les crítiques d’algunes famílies influents per la seua política social, van fer que Salvador perdera el seu carisma, i gràcies al seu caràcter va ser rebut i ben considerat en els Ministeris i altes esferes polítiques, aconseguint per a Algemesí múltiples favors, com la concessió de crèdits blans, que van ajudar a sanejar el deute que tenia el poble.
Entre els seus assoliments i accions estan que Algemesí obtinguera el títol de Ciutat, la creació del Parc -anomenat llavors Jardí-, la prolongació del carrer Colón (San José de Calasanz) fins al propi Parc, la construcció de l’Institut Sant Vicent Ferrer, sis escoles més i la guarderia infantil, la fundació de sis grups de vivendes protegides, va aconseguir alçar dos ponts vitals per a la població, el dels rius Xúquer i Magre, va construir el nou cementeri, l’ermita de Crist de l’Agonia, l’Estadi Municipal, el Llar Rural, el velòdrom, el local d’Auxili Local, va crear l’Asil gràcies a l’herència del seu oncle i a la família Sanchis Lago, es va reconstruir el retaule major de l’església de Sant Jaume, va crear Radio Algemesí, va participar en la construcció de la Capella de la Trobada i de les parròquies de María Auxiliadora i Sant Pío, va iniciar i va promoure el procés de beatificació de la Senyora Pepa, va instaurar el càrrec de cronista de la ciutat, va crear una biblioteca pública municipal, va millorar tot tipus d’infraestructures locals, va potenciar les zones verdes amb la plantació en el terme d’uns 300.000 arbres, va millorar i va consolidar la Setmana de Bous, va aconseguir projectar la ciutat a nivell nacional amb campionats de marató, de ciclisme i de motos, i internacional a través de la relació que va mantindre amb l’almirall de la VI Flota Americana i gràcies a l’aparició d’Algemesí en el NO-DO i en els periòdics, va impulsar el monument a Cabanilles, va organitzar noves fires i exposicions que mostraven els treballs i produccions locals i que van obtindre un èxit excel·lent, va recolzar i va promoure les tradicions locals… i mai va voler incloure el seu nom en inscripcions que reflectiren quant va fer o va inaugurar.
Una vegada va deixar el càrrec es va negar a tindre recursos addicionals que estigueren relacionats amb la seua condició d’alcalde, fins i tot va renunciar a posar un despatx d’advocat. Un any i dos mesos després de deixar l’alcaldia, va viatjar a Madrid per a tractar la situació d’indefensió en la que quedaven els nostres comerços a conseqüència d’unes noves normes de reemborsament de les divises provinents de les exportacions de cítrics. Tornant de Madrid, a l’altura de Requena, el seu cotxe va patir un accident i Salvador Castell va morir, tenia 43 anys. Al seu enterrament va assistir la totalitat del poble, que va portar el seu fèretre a coll fins al cementeri nou. Com a homenatge el Parc va prendre el seu nom poc temps després, i el primer ajuntament democràtic va decidir per unanimitat erigir el seu bust en ell.
Fa unes dates, a algun desmemoriat i/o desconeixedor de la nostra història local se li havia ocorregut proposar que retiraren el seu nom al Parc emparant-se en la llei de Memòria Històrica. A l’il·luminat caldrà dir-li que es llija la magnífica obra “Cent anys de Salvador Castell Frasquet. Fer realitat la utopia”, llibre del que són coautors Francisco José Llácer, Andrés Felici i Salvador Castell Nebot, del que he extret totes les dades que il·lustren aquest article.
Afortunadament l’Equip de Govern s’ha desmarcat prompte d’intentar seguir amb tal aberració. Quina culpa va tindre Salvador Castell de viure en l’època de la dictadura? Va tindre culpa, això sí, de ser una bona persona i el millor alcalde que ha tingut Algemesí. Honor i respecte a Salvador Castell, per favor.