Només es va repartir l’edició del passat mes de febrer d’este mateix periòdic vaig rebre la telefonada de Josep Bermúdez, portaveu del partit municipal Més Algemesí. “Júlia està molt dolguda”, em va comentar. Es referia a Júlia Andrés, regidora del seu grup polític de qui vaig escriure en l’editorial: “M’han dit que el meu guardó el van arreplegar Júlia Andrés i Asensio García”. A qui no sàpiga de què va el tema, li recordaré que Folgança em va concedir un guardó però no em van convidar a arreplegar-lo (es tractava d’un contrapremi pe la meua defensa de la tauromàquia que ells tant detesten). Intentant saber qui el tenia, vaig preguntar a una persona que es trobava sopant en el mateix bar on el grup animalista lliurava els seus diferents premis, i em va dir que Júlia i Asensio, i així ho vaig publicar.
No obstant, Bermúdez em va cridar per a dir-me que això no era cert. Ell tampoc va estar en l’acte, però creia cegament en Júlia, que li havia assegurat que ella no havia arreplegat el meu guardó. És més, “va aplaudir a la resta de premiats i va desestimar fer-ho quan van llegir l’acta de la teua concessió”, va afegir. Vaig consultar amb una altra persona present en el sopar i va corroborar la meua teoria. “Serà un malentès”, vam convindre Bermúdez i jo. Tot és possible, i estar en el moment inoportú, en el lloc inoportú i que et facen una foto inoportuna pot donar lloc a malentesos.
Bermúdez em va explicar que, “com a representants de l’Ajuntament, ells -es referia als regidors del seu partit- saben que no poden significar-se públicament amb algunes decisions particulars”, com era el cas d’estos reconeixements de Folgança. Em sembla molt lògic, però… ja hi havia succeït un cas calcat. Li vaig recordar a Bermúdez que fa un temps Lorena Calatayud –també de Més Algemesí- va arreplegar el mateix guardó que ara em concedien a mi però que se li atorgava al llavors alcalde Vicent Ramón García. «I això com ho saps?, em va preguntar. Ho sé perquè la nota de premsa de Folgança va eixir publicada en la pàgina web d’Iniciativa Animalista», li vaig contestar «Va ser un altre malentès”, em va convèncer Bermúdez. Un altre? Bé, deixem-ho així.
I ho vull deixar així perquè Bermúdez em sembla un home íntegre i sincer. Potser li hagen enganyat alguna vegada, com a tots, però estic convençut que ell no ha intentat enganyar-me a mi. Bermúdez em cau bé, ho confesse. En molts temes estem en desacord, però els dos som d’anar de cara, amb la veritat per davant, sense palmadetes en l’esquena ni punyalades drapaires. Se’ns veu des de lluny; tenim clar el que volem i ho defensem amb vehemència. Als dos ens agrada parlar i argumentar les nostres posicions, i els dos respectem altres maneres de pensar. A més Bermúdez és una persona que obra en conseqüència amb els seus ideals, i això, lamentablement, és un valor a la baixa en la nostra societat. “Júlia està molt dolguda i vol que rectifiques”, em va comentar. A Bermúdez li vaig donar la meua paraula que ho faria a pesar que, pel contrari i malgrat el temps transcorregut, ningú havia sol•licitat que la pàgina web d’Iniciativa Animalista rectificara la informació en la qual s’afirmava que Lorena Calatayud va ser qui va arreplegar l’anterior premi atorgat a Vicent Ramón.
L’endemà Júlia Andrés em va demanar personalment a través del seu perfil de Facebook que ho fera. Jo no vaig poder llegir la seua carta perquè no estic entre els seus amics de la xarxa, però amistats comunes no van tardar en mostrar-me-la. En el seu escrit deia que el “m’han dit” fa molt de mal. Que no patisca més per açò Júlia. Vaig a fiar-me més del que ella m’ha dit que del que uns altres m’han dit, i així afirme que Júlia m’ha dit que ella no va arreplegar el meu premi.
I què? Júlia, sàpia vostè que això no té cap importància. El que és molt greu és que una representant d’Algemesí dóne el seu suport a un guardonat que va atemptar contra la integritat física dels seus veïns. Perquè Jesús Mar Cuentos, premiat per Folgança en el mateix acte en el qual vostè no va aplaudir el meu reconeixement, va posar en perill la vida de molts algemesinencs quan en 2014 es va pujar al cadafal de la porta amb la intenció de tallar les cordes que subjecten els pins. Jesús va intentar imposar la seua voluntat de forma dictatorial i violenta i, afortunadament, va acabar sent detingut per pertorbació de l’ordre públic i desobediència a l’autoritat.
Júlia, quan vostè va prendre càrrec de regidora va prometre complir fidelment les exigències que això comportava. Va prometre fer guardar la Constitució i ser fidel al poble d’Algemesí treballant a favor de la cultura, la llengua i les tradicions dels nostres avantpassats. No obstant açò, amb el seu suport a un intransigent que actua fora de la llei, al marge de la Constitució, que atempta contra els algemesinencs i les seues tradicions, vostè només ha fet que incomplir la seua promesa. No mereix representar-nos. Bermúdez tenia raó en el que em va dir: “no poden significar-se públicament amb algunes decisions particulars”.
Mai em clavaré amb els seus gustos personals, Júlia, però quan s’ocupa un càrrec com el seu ha de saber diferenciar molt bé entre la vida privada i la pública. És lliure d’anar on vulga, però abans dimitisca. Dimitisca vostè i Asensio García amb més motiu, doncs ell a més és el Regidor de Seguretat Ciutadana. Quina paradoxa! L’encarregat de la seguretat d’Algemesí donant el seu suport a algú que va estar detingut per atemptar contra la seguretat a Algemesí. El món al revés.
Dimitisquen els dos i acudisquen a quants actes els vinga en gana a pesar que vagen en contra de la nostra seguretat i les nostres tradicions. Però si van que siga com a Júlia i Asensio, dos ciutadans sense el càrrec de regidors d’esta ciutat.

Carlos Bueno