Als éssers humans ens agrada viure en la nostra zona de confort. Som animals de costums. Quan creiem que alguna cosa ens va bé ens acomodem en això i ens costa introduir canvis. En general no som d’arriscar llevat que ens vegem obligats i, en molts casos, apurem fins al final, a vegades fins que és massa tard.

Carlos Bueno.-  A moltes persones que al llarg dels anys hem conformat la Comissió Taurina ens ha passat això (a mi també). És lògic. La Setmana de Bous anava bé, molt bé. Per a què provar res nou? Un dels últims experiments va ser introduir les casetes i es va produir fa més de 50 anys. Acostumats als “balls”, que organitzaven els cadafalers sobretot al carrer dels Arbres, ningú creia que muntar una barraca al parc era una bona idea. Però ho va ser. I tant. En contra de l’opinió popular, la penya Fanecaes i l’alcalde van creure en aquell nou concepte festiu i mig segle després les casetes són part fonamental de l’ambient.

Des de llavors poc ha variat la nostra fira taurina en disseny, funcionament i programació a pesar que en els últims anys la falta de postors ha crescut i cada vegada es queden més cadafals per adjudicar (encara que sembla que hi haja qui no vulga vore-ho). Però ara es planteja la introducció d’una xicoteta novetat que, personalment, pense que pot ser molt beneficiosa per a la salut de la Setmana de Bous: la implantació d’una caseta pública.

Sempre he defensat que és bona idea mirar-se en l’espill de allò que funciona bé per a copiar-ho. La Fira d’Abril de Sevilla és, sens dubte, un bon exemple a imitar. Allí hi ha diverses casetes públiques (de l’ajuntament) que acullen als visitants que no han sigut convidats a cap recinte privat. Això ajuda a atraure i integrar gent en la festa. A Algemesí no es proposa que siga l’ajuntament qui regente la caseta, sinó convocar una subhasta i que s’adjudique a algun bar. Si el plec de condicions inclou clarament que ha de ser un recinte obert a tot el públic (no d’ús privatiu), amb el mateix horari que la resta i que no pot fer la competència en oferta festiva, insistisc que pot ser un concepte beneficiós per a Setmana de Bous i també per a l’adjudicatari, fins i tot per a la resta de bars d’Algemesí, perquè és lògic pensar que l’ambient creixerà i “esguitarà” a tots.

Ambient és precisament el que necessita la Setmana de Bous. Hi ha moltes coses que podrien fer-se per a anar intentant enfortir-lo a poc a poc. L’any passat Berca TV va emetre 25 programes pels quals van passar quasi totes les penyes que integren la nostra singular plaça. Alguna va proposar recuperar la “vaqueta de migdia” i la pràctica totalitat van apostar per fomentar el ‘encierro’ i potenciar la programació en dos caps de setmana.

Els ‘encierros’ estan en auge per tota Espanya i atrauen a centenars (de vegades milers) d’aficionats fins a les poblacions on es realitzen, la majoria noves en la seua organització. Algemesí disposa d’una base consolidada i no seria molt complicat posar-lo en valor (no estaria malament mirar-se en l’espill de Pamplona).

La qüestió dels dos caps de setmana sembla molt lògica. De dilluns a dijous els cadafalers a penes venen entrades, ni per les vesprades ni molt menys per les nits. No pareix cap desficaci programar espectacles nocturns de dijous a dissabte en dos setmanes consecutives, jonegades picades de divendres a diumenge també en dos setmanes, i becerrades per a l’Escola de Tauromàquia de València de dilluns a dijous. Sense tall ambiental tindríem sis jonegades, quatre becerrades i sis espectacles nocturns. Per a tot es vendrien més entrades. Entre setmana es podria anar a les casetes i, fins i tot, els xiquets podrien anar al col·legi, un problema que de moment s’ha esquivat però que a la llarga serà insalvable (amb esta programació només caldria sol·licitar al Consell Escolar Municipal dos dies no lectius, els dos divendres).

Per a anar introduint algun d’estos canvis cal començar a treballar ja en el tema. La creació d’una nova caseta pública és una bona notícia que ha de servir com a punt de partida i no esperar a que siga massa tard.

PD: Que no crea ningú que sóc el dimoni en persona. Els qui realitzem propostes, equivocades o encertades però sempre amb raonaments, ho fem des de l’amor més apassionat a la Setmana de Bous i amb l’única voluntat de la seua subsistència.