A vegades em costa triar un tema concret per a dedicar-li l’editorial. Hi ha mesos tranquils i uns altres carregats d’actualitat i polèmica, i el de setembre ha sigut un d’ells. En esta ocasió vaig pensar en parlar sobre les samarretes que Més Algemesí va lluir en l’últim Plenari. “Ara democràcia”, resava l’eslògan que exhibien en el seu pit. És que hi ha algú que no desitja viure en democràcia? És que algú dubta que visquem en democràcia? Si no fora per la democràcia partits com a Més Algemesí o Espanya 2000, posem per cas, no existirien. Sí, estem en democràcia.
El lema de la vestimenta en qüestió venia al cas del suport que els de Josep Bermúdez prestaven al referèndum de Catalunya, cosa que no acabe d’entendre. Més Algemesí havia denunciat només uns dies abans que la campanya proposada per l’Ajuntament perquè els algemesinencs voten els pressupostos participatius no s’ajusta a la llei per qüestions de protecció de dades, i no obstant açò recolza una votació, la catalana, amb un cens de legalitat més que dubtosa. Pitjor, secunda un acte totalment il•legal com ha deixat ben clar el Tribunal Constitucional. I és que viure en democràcia implica acceptar unes normes estipulades en la nostra Carta Magna a les quals tots els polítics han promès lleialtat. L’absència de regles implicaria anarquia, ingovernabilitat, i quan els polítics pretenen imposar les seues pròpies encara que no s’ajusten a la legalitat estan cometent un delicte de prevaricació. Doncs bé, en l’últim Plenari els banderers de “Ara democràcia” van presentar una moció sobre el suport als alcaldes catalans investigats per permetre la col•locació d’urnes per a la votació independentista.
I és que no tot ho ha de votar la ciutadania, per a això ja triem als nostres representants polítics que simplement han de posar en pràctica els seus programes electorals atenint-se a la legalitat. Deia Arnaldo Otegi, ex-etarra i actual coordinador general de Bildu, que “la decisió del poble ha d’estar per damunt de la llei”, i algú li va contestar que “no és veritat, perquè si ho fora t’hauríem tallat els testicles, que és el que volíem la majoria, però ens ho va impedir la llei”. L’exemple és molt esclaridor. Més senzill encara, per què no votem el sou que han de cobrar els nostres polítics? No, sembla ser que esta qüestió no pretenen traure-la a referèndum.
Al final els nostres representants perden molt de temps en debats estèrils per a la ciutadania local, i eixe era un altre tema del que vaig pensar parlar en este editorial. El de l’assumpte català em va semblar un d’ells, però no el pitjor. Per surrealista que a alguns ens semble, ha hagut Plenaris en els que s’ha tractat sobre la continuïtat de la línea 1 del Metro en el tram Torrent-Castelló de la Ribera, s’han presentat mocions sobre la declaració dels valors de la II República, per la llibertat d’expressió i informació, per una elecció democràtica dels alcaldes i de les alcaldesses, sobre la llibertat sindical i el dret de vaga, fins i tot, atenció, es va presentar una moció contra els atacs israelians a la franja de Gaza, sí, a l’Orient Próxim.
Què volen que els diga? Al mi tot açò em sembla postureo. Es tracta de qüestions en les que tots estem d’acord i que no haurien de fer-nos perdre el temps sent que ací tenim problemes seriosos que mereixen solucions urgents.
Doncs bé, intentava decidir-me per un tema o un altre quan va començar la Setmana de Bous i em vaig plantejar la possibilitat d’escriure sobre una cosa que, a la llarga, sembla inevitable: la necessitat d’un recinte firal. He expressat la meua opinió sobre este tema en anteriors ocasions. Necessitem un lloc que oferisca major comoditat i possibilitats, un puesto ben situat en el que es puga gaudir de la nostra gastronomia sense molestar i ben distribuït per a que els més joves posen la música a volum brutal fins que a algú li rebenten els timpans.
Ara és complicat que els que ja no som tan joves puguem parlar i escoltar-nos quan estem prop d’una caseta de marxosos, i pense que els veïns del parc que no visquen la festa deuen estar un poc saturats. Per això és fonamental respectar els horaris per a posar música i fer-ho a volum sensat. Si mentre l’Ajuntament es decideix a crear un recinte firal no utilitzem el sentit comú, els veïns del parc seguiran intentant que els cadafalers no munten la seua festa allí. De moment ja han aconseguit que algunes nits no puga sonar la música, i la cosa anirà a més si no posem remei abans d’haver de lamentar-ho.
I mentre em decidia per un d’estos temes em vaig adonar que se m’havia acabat l’espai per a l’editorial… i encara queden moltes qüestions per tractar. Tindrà que ser en pròximes edicions.