LLuís Escartí
A la banda esquerra del camí d’Alginet, a cinc quilòmetres i mig d’Algemesí i a cinc de Guadassuar i d’Alginet, es troba la torre del Borrero, una finca de cinquanta fanecades, propietat de Genoveva Ferrís Garcia, viuda de Francisco Masià Morales. L’immoble disposa d’una casa amb un pati gran i una torre singular. Tot i que la finca actual pertany íntegrament al terme de Guadassuar, en el passat, quan l’heretat tenia una extensió que superava les sis-centes fanecades, arribà també a ocupar part del terme d’Algemesí. Per aquest motiu i perquè els dos últims propietaris –els Cortell i els Masià- han estat i són famílies d’Algemesí, la torre del Borrero la sentim com part del nostre patrimoni.
No és casualitat que aquesta publicació aparega aquest mes de març; l’hem feta coincidir amb una data emotiva com és la del centenari de Genoveva Ferrís Garcia, propietària actual de l’indret que hui reclama la nostra atenció. Filla del llaurador Pere Ferrís Masià i de Genoveva Garcia Ferrís, Genoveva va nàixer el set de març de l’any 1910 en la casa número set de la placeta dels Dolors, quan Algemesí començava a estirar-se i fer-se gran i feia poc de temps que gaudia de llum elèctrica i aigua potable, de Mercat Municipal i nou Ajuntament. Va començar a caminar mentre s’enllestia el Casino Lliberal; tenia huit anys quan la Panderola, una de les pandèmies gripals més letals de la història de la humanitat (moriren entre 50 i 100 milions de persones), va causar 38 morts al nostre poble, entre elles la del metge Josep Segura Ballester, germà de l’acadèmic; era una adolescent quan Algemesí va coronar la seua Patrona i va veure arribar les primeres monges del císter al monestir Font Salutis; va patir les vicissituds de la riuada de Sant Miquel, la nostra guerra civil i la postguerra; va veure transformar-se en jardí un braç del riu Magre, desaparèixer l’hospital de Sant Jaume i alçar-se una nova capella de la Verge de la Salut… Després de cent anys atresorant vivències i sentiments, Genoveva encara es manté ferma i arriscada, com el pi que resta en la seua finca, testimoni d’un passat llunyà que hui tractem de recordar. Feliç aniversari!
El primer propietari de la finca va ser un benestant de València, Vicent Tortosa Cerdà, home –com veurem- força espavilat. Fent ús d’una llei que permetia l’assentament en terres propietat de l’estat a canvi de treballar-les, Tortosa es va establir en una superfície de més de sis-centes fanecades de terra erma i de carrasca, situada en el camí d’Alginet, en un indret del terme de Guadassuar conegut com el Carrascal. La finca, com ja hem dit, també ocupava part del terme d’Algemesí, concretament la franja compresa entre el camí d’Alginet i la sèquia Reial. Vicent Tortosa dedicà la major part del terreny a la plantació de pins, per la qual cosa aquell lloc s’acabà per conèixer com la pinada de Tortosa. La resta de la finca es va plantar de garrofers, oliveres i vinyes
La finca en qüestió resultà ser un negoci per a la família Tortosa. Després d’una vintena llarga d’anys de conrear la terra, va fer ús del dret contemplat en la referida llei d’Assentament de Finques Agràries i va accedir a la seua propietat de forma totalment gratuïta. La pinada també va resultar un altre negoci rodó, atès que Tortosa es va acollir a una altra llei que eximia els propietaris de pinars de tributar a canvi de subministrar fusta a la Reial Armada en cas de necessitat. En menys de trenta anys, sense haver pagat ni un cèntim, Tortosa es va convertir en propietari de més de sis-centes fanecades i, a més a més, sense haver de tributar per la major part del territori.
Vicent Tortosa Cerdà, als pocs anys d’establir-se, va manar construir una casa i una torre que encara es conserven. Una casa amb una sola porta d’entrada però amb dos parts diferenciades: una per als treballadors i les seues famílies i una altra, la pairal, de millor factura i amb les comoditats que requerien els senyorets quan, circumstancialment, visitaven la finca. La casa disposa d’un pati interior de grans dimensions que s’utilitzava per atendre les necessitats de l’explotació agrícola: estable per al bestiar; zona on es guardaven les eines, els carros i la tartana dels propietaris; un lloc on s’emmagatzemava la fusta que es treia de la pinada; cup i celler on s’elaborava i guardava el vi… I quan, a les darreries de l’estiu, abaixava el ramat del Maestrat per a pasturar per la marjal i el bobalar, feia de corral, ja que prop d’allí es troba el camí de l’Assagador. En el pis superior de la casa, l’andana, es guardaven les collites. La casa es comunica per l’interior a la torre a través de l’única porta d’accés al recinte, una porta menuda de fusta de més de deu centímetres de grossària i reforçada amb ferro per a donar-li més consistència. L’enorme clau de ferro i el forrellat que aleshores tenia la porta per dins, feia de la torre un lloc segur en cas de perill.
La torre, de base quadrangular, està formada per una planta baixa i quatre cossos. Una terrassa superior domina una àmplia zona visual, aspecte d’enorme importància quan es va construir. La base està feta tota de pedra de carreu, és a dir, pedra de cantera, fins a una altura de 2,5 metres. Un poc més amunt, les cares sud i est tenen dos espitlleres, dos obertures estretes per a poder disparar des de dins en cas de necessitat. Les quatre plantes són d’argamasa i de pedra alternada amb els forjats; les cantonades estan fetes de rajola. En la quarta planta, hi ha quatre balcons, un per cada cara; les altres tres plantes tenen una finestra en les cares est i sud. Disposa de dos rellotges de sol: un en la cara sud i l’altre mirant a ponent. S’accedeix a la part superior a través d’una escala de caragol. La torre conserva el sòl d’argila original. En una llosa situada en la façana principal diu lacònicament: “Año 1849”, data de la seua construcció.
En la planta baixa hi hagué una farmaciola per a ús de la guàrdia civil. Els anys 60 del segle passat, els propietaris encara conservaven un trabuc a què li faltaven algunes peces i una ullera de llarga vista.
La solidesa de la torre amb les seues espitlleres i part de les garites que encara es conserven en les cantonades nord-est i sud-oest confereixen al conjunt cert aire militar. Res d’estrany. Aquest aspecte defensiu es feia necessari en temps en què els roders eren una contínua amenaça, sobretot per als llauradors i els que vivien en les cases de camp. I més encara en aquell indret.
Aquest lloc també va ser escenari de les guerres carlistes. Ballester Broseta, en “Historia de la Villa de Algemesí”, comenta que, el deu d’agost de l’any 1873, forces del general Cabrera abaixaren a recaptar soldats a la nostra comarca: “El punto de reunión de los comprometidos de los pueblos de esta Ribera fue la pinada de Tortosa, en el término de Guadassuar, donde en efecto tuvo lugar, desde cuyo punto marcharon entre diez y once de la noche en dirección de Llombay y Catadau, reuniéndose por fin a los demás afiliados de la Huerta de Valencia, en número de unos tres mil, en la Masía llamada del Rey, en el término de Torrente.
Josep Antoni Domingo afirma que aquell indret es va fer servir com a caserna militar. Allí eren conduits els “quintos” del Marquesat (de Carlet a Llombai) i allí es concentraven fins que eren transportats a València.
Comentats els orígens de la finca i els trets més significatius del conjunt arquitectònic, en el pròxim butlletí parlarem de les transformacions agràries de les que va ser objecte la pinada de Tortosa al llarg del temps i donarem a conèixer els diversos propietaris que va tindre.
He d’agrair a Josep A. Domingo i a Enric Mut, cronista de Guadassuar, la seua aportació a aquest treball.