[tx_row]
[tx_column size=»1/2″]

jesús asensi

Jesús Asensi


Amor a la libertad
Algemesí es una ciudad que anda desorientada, pues está dejando a un lado su tradicional vida de fe para acoger esa ideología progresista que ya nos gobierna. Y mientras tanto, la comunidad musulmana va creciendo poco a poco, abriendo negocios propios; y hasta mezquitas; y trasladando sus viviendas desde las afueras hacia el centro de la población. La escolarización de sus numerosos hijos ha logrado que algunos colegios públicos no cierren sus puertas. Y es que sus familias ven en el nacimiento de cada nuevo hijo una bendición. Y lo mismo ocurre con sus ancianos, que permanecen en casa al cuidado de hijos y nietos. Además, son conscientes que la vida de todo ser humano está muy por encima de la vida de cualquier otro ser vivo.
        Aquí en Algemesí no pasará lo que en algunas ciudades andaluzas, donde algunas personas, que se autoproclamaban de izquierdas y ateas, se convirtieron al Islam casi con el único objetivo de reivindicar y exigir la reconversión de templos cristianos en mezquitas. Tampoco el Hospital de la Ribera, ya dirigido por el tripartito progresista, tiene previsto cerrar los quirófanos donde se practican abortos para que, de ese modo, aumente el número de futuros ateos. Al revés, ya están reivindicando la aprobación de una ley de “muerte digna”; de eutanasia, claro está; que nos quite de un plumazo el problema del pago de las futuras pensiones y la falta de plazas en unas residencias de ancianos llenas a rebosar. Porque para esta ideología sectaria la vida de un ser humano vale poco más que la de un perro o la de un novillo bravo.
        Si en nuestro pueblo son cada vez más los que se alejan de su fe cristiana, y también los seguidores del Islam, es porque aquí defendemos la libertad de las conciencias y no se impone por la fuerza ni la doctrina ni la fe católica. Y esto mismo deberían hacer ahora con sus creencias los progresistas y, en un futuro próximo, la comunidad musulmana que nos gobierne. Y es que sólo impone el que no anda en verdad.[/tx_column]
[tx_column size=»1/2″]
sicto ferrero la veu d'algemesí periòdic independent periodico

Sixto Ferrero


Sota sospita
Quan estava escrivint aquest article, un vehicle havia atropellar una multitud a Münster, una població alemanya on van morir diverses persones. La policia encara no havia donat un culpable, però, en les xarxes, la gent, ja en parlava d’atemptat gihadista. El típic comentari ‘fake news’ va encendre la metxa per a culpabilitzar els “moros”. En plural. Tots, sense cap criteri.
La sentència social sobre un col·lectiu que també conviu amb nosaltres és difícil de combatre en eixe mitjà. Se’ls acusa d’aclaparar ajudes, de rebre aliments i tirar-los i, fins i tot, d’ocultar possessions als seus països d’origen per a rebre més subvencions ací. Pressupòsits sense dades estadístiques que, en cas de donar-se, representaria una minoria, és a dir, casos concrets d’unes persones que estarien cometent un delicte, independentment de la seua religió o procedència, punible. Però, per a les xarxes, són tots.
Aquesta Pasqua vaig visitar el castell de Cullera. Un vídeo feia una explicació de la història de la construcció i el personatge que conduïa l’audiovisual era un picapedrer que, en castellà (?) amb accent àrab, explicava els més de huit segles de vida. M’esperava un cavaller amb les armes de la corona catalanoaragonesa, però no, era un moret simpàtic que recorria els fets de la fortalesa. No sé si era intencionat o no, però, malgrat el castellà arabitzat, l’aposta per un personatge així, ajuda a la integració.
A les xarxes o a la porta de l’escola pública, davant de xiquets d’origen àrab que ja parlen tres llengües, es pot escoltar el xafardeig sobre els costums dels altres. D’ells, dels moros sota sospita per la seua falta d’integració i els seus hàbits, tan diferents dels nostres. Del nostre esforç perquè s’integren no se’n parla, perquè som els d’ací.
Des del castell de Cullera es veia la Ribera: Sueca, Albalat de la Ribera, Alzira o Algemesí i, si tenim bona vista, Guadassuar, Sollana, Alginet, l’Alcúdia, Alginet, Almussafes i un seguit nombrós de poblacions el topònim de les quals denota el seu origen àrab.
[/tx_column]
[/tx_row]