[su_column size=»1/2″]

jesús asensi

Jesús Asensi


 
 
Las Fallas de san José
Algunos dicen que la historia es maestra de vida y que por eso hay que tomar buena nota del pasado para repetir sus aciertos y evitar los errores cometidos. Pues bien, un año más vamos a celebrar una de las fiestas valencianas con más arraigo popular y reconocimiento internacional: las Fallas de san José. Sí y digo lo de san José porque el día grande de las Fallas; el 19 de marzo; celebramos a este buen hombre y le honramos con una misa ofrecida por todo el mundo fallero y por todos los que ese día también celebran el Día del padre. Y es que, lo creamos o no, su oficio de artesano, de carpintero, tiene mucho que ver con esos monumentos falleros que veremos estos días plantados por las calles del pueblo.
            Y si la figura de san José, pese a ser uno de los principales protagonistas de las fallas, pasa desapercibida para la mayoría, no ocurre lo mismo con su esposa María, “la Mare de Déu”. Ella es figura principal en nuestra fiesta patronal del mes de septiembre y también durante las Fallas. La historia se volverá a repetir y de nuevo le ofreceremos nuestro corazón como hermosa flor. Porque podemos estar más que orgullosos del protagonismo que la mujer tiene en esta fiesta patrimonio de la Humanidad. Ella es la que reina, la que representa a todo el pueblo valenciano, la que es honrada con la más alta distinción: Fallera Mayor. Ahora que parece que la violencia contra las mujeres se desata sin control en muchos hogares, destaquemos aún más que ellas son las auténticas protagonistas, honradas y respetadas por todos los valencianos durante estas fiestas josefinas.
            Es costumbre en nuestro pueblo, tras la misa mayor en honor a san José, hacer una visita a la residencia de ancianos y llevar a nuestros mayores todo tipo de viandas. Y sí, dar de comer al hambriento, dar de beber al sediento y visitar a los enfermos son obras de misericordia que nuestros falleros realizan un año tras otro con ese espíritu cristiano que ya forma parte de nuestra historia.
 [/su_column]
[su_column size=»1/2″]

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sixto Ferrero


 
 
No a les Falles
No sóc faller ni tinc el més mínim interès en pertànyer a cap comissió. A banda que em puga agradar percebre un mínim d’ambient faller, és a dir, eixir a passejar i sentir que al carrer té lloc una festa valenciana, no acabe d’entendre per què Algemesí és una illa fallera. Una cosa que passa de portes endins. No s’entén com, amb la potencialitat que té tant culturalment com econòmicament, cap polític no ho haja vist. I més ara, que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El nou ajuntament va decidir allunyar-se del nucli de l’organització, de la Junta Local Fallera. Un pas ben encertat. S’han allunyat tant però, que sembla no volen saber-ne res. Diuen que és “una cosa d’ells”, més aviat, és una cosa “privada”. D’acord, volen dir que els Bous sí els ateny? Els Bous no són una cosa privada? Per què Bous sí i Falles no? O, per què nou dies de Bous i cap de Falles? Cal recordar que els Bous no tenen cap reconeixement per part de la UNESCO. No el tindran mai, i això ho saben de ciència certa. Pensem l’eslògan: Algemesí, tres voltes UNESCO. No, no m’he equivocat al comptar: les Festes d’Algemesí, la Dieta mediterrània i les Falles.
Les Falles clamen un impuls. Ben gran en el cas del nostre poble on viuen una existència grisa. Potser no estem parlant de subvencions, de diners públics, sinó de decisions, com ara bé, atorgar un dia de festa. Només un. Llevar-li’l a la sacrosanta tauromàquia i atorgar-li’l a una festa valenciana patrimonial. Només si és, no laborable, la gent percebrà que hi ha festa. S’adonarà que al seu poble fan falles. Un gest institucional per poder demanar que les comissions s’òbriguen al poble. Mentre esperem, segueixen dient: No a les Falles. Llàstima que per terror a l’electorat es mantinguen tan ferms en dir sí a altres coses que a la llarga o a la curta acabarà sent un llast.
 [/su_column]