[su_column size=»1/2″]
Jesús Asensi
Trasparencias ocultas
Algunos piensan que la crisis que sufrimos no es tan solo económica sino moral. Por eso, cuando uno escucha las quejas de nuestro Ayuntamiento demandando más financiación al Gobierno central; para excusarse también de su falta de liquidez y de su mala gestión; cae en la cuenta de que vamos por el mal camino, de que no vamos a ser capaces de dar con la solución.
Nuestro Ayuntamiento, como no podía ser de otro modo, también desea presumir de una aparente trasparencia. La economía es la nueva religión y la trasparencia uno de los nuevos dogmas. Y ahí tenemos ese Portal que nos habla del Gobierno y la Administración, de la participación Ciudadana y Social, del Patrimonio, la Economía y los Presupuestos, Contratación y Convenios, Urbanismo y Medio ambiente, Servicios y Procedimientos… Por eso ahora sabemos, entre otras cosas, que hay una partida presupuestaria para esterilizar gatos callejeros, otro para gastos diversos, promocionar el uso de la bicicleta, las fiestas del pueblo, la “pilota valenciana” o para adecuar la pared del Molinet. Estupendo y maravilloso, pues por fin podremos quejarnos con razón. Eso sí, otra cosa será si nuestro lamento servirá para algo o si quedará en saco roto.
Porque en nuestro pueblo hay reivindicaciones que se las lleva el viento. Ahí están ahora todos los centros escolares preparando la promoción del próximo curso, deseosos de captar el máximo posible de nuevas matrículas. Y todo porque hay un desfase entre el número de plazas de infantil ofertadas y el número de niños que las han de cubrir. ¿Por qué en el Portal de trasparencia no aparece qué se está haciendo en el pueblo para incentivar la natalidad? ¿O será, más bien, que nada se piensa hacer?
Algunos creen que esta crisis es tan solo económica y que a base de trasparencias, inversiones y buena gestión llegaremos a buen puerto. Olvidan que, como bien le dijo el zorro al Principito, “sólo con el corazón se puede ver bien; lo esencial es invisible a los ojos”.
[/su_column]
[su_column size=»1/2″]
Sixto Ferrero
Transparència
No sé si anunciar que l’ajuntament obri, quasi amb dos anys de retràs, el Portal de Transparència la mateixa setmana en què part de l’oposició ha estat denunciant que l’alcaldessa havia passat una factura de 120 euros ocasionada durant un viatge de partit, respon a eixa presa per ser transparents que li ha entrat de sobte a l’equip de govern.
En qualsevol cas, el portal ja està disponible per saciar eixes veus que reclamen transparència. És a dir, un lloc web on hi ha un bombardeig de dades que no mira pràcticament cap ciutadà contribuent. Fet i fet, el govern ja és transparent pel simple fet de posar en marxa una web, un portal —que conste—, que calia i que s’ha de mantindré ben actualitzat. Però, és això ser un govern transparent? Naturalment que no. Ser transparent és que el ciutadà tingaconfiança en la classe política, és a dir, que va més lligat a la honorabilitat a la qual va aparellada intrínsecament la transparència, que a les gèlides dades, per cert, oferides a pèl, perquè ningú les comprenga. Ah! Però, ja ningú podrà dir que no les han donades.
Posada en marxa la benvinguda transparència local, ara només queda que complimenten l’acció de bon govern de perquès i per a què. Que posen en pràctica la comunicació i tinguen l’honradesa d’explicar per què es fa una cosa i no una altra o per a què fem això i no allò. Posats a ser transparents, aniria bé que deixaren d’ajornar respostes en els plens i eliminen de l’acció de bon govern frases tan poc transparents com: li contestaré per escrit, li ho diré en el meu despatx o ja ho parlem en la comissió.
Al remat, la transparència no és només cosa de l’equip de govern, sinó també de l’oposició que ha de fiscalitzar l’acció d’aquest. No som més transparents per tindre parets de vidre, sinó per ser més responsables de les nostres obligacions, com governar i explicar com si mai s’hagueren guanyat unes eleccions. Les dades, doncs, vendre fum transparent, però fum és.
[/su_column]
