Opinions Enfrontades

jesús asensi

Jesús Asensi

 

 

El Portal de Algemesí

 

Llega la Navidad y uno de los “pastores” es un viejo conocido de los Maristas. En tiempo vacacional siempre encontró sus puertas abiertas para jugar con sus amigos interminables pachangas de fútbol sala. Quizá por eso; y porque celebran los cien años de presencia en Algemesí; los Maristas van a recibir el “Guardó d’Honor”. Ningún colegio del pueblo puede presumir de tener sus puertas abiertas a toda hora y para todo tipo de personas.
Han pasado los años y nuestro “pastor” está irreconocible. Gafas sucias, barba descuidada, ropa usada y una tripa descomunal. Las alegres tardes futboleras de antaño se han convertido en paciente espera a la puerta de la iglesia. Allí pide limosna, en silencio…
Otro de nuestros “pastores” llegó de Ceuta hace años y también va callejeando en busca de algo que echarse en “el zurrón”. Duerme en el campo, en una tienda de campaña, aunque no tenga rebaño que cuidar. Algunas personas más “pastorean” por las calles de Algemesí en busca de un buen “pasto” que les llene el estómago o les haga olvidar durante un rato su penosa vida.
Y es que nuestro pueblo se va a transformar durante estas navidades en un auténtico “Belén”. Ahí tenemos a “María y José”, que vinieron de otras tierras y que tampoco han encontrado posada en ninguna de nuestras casas. De momento malviven en “la gruta del portal” del antiguo Banco de Valencia, sito en la calle Montaña. Ella espera otro hijo y él hace acopio de cartones para resguardarse del frío y de la lluvia. Ahí están también, como si de un villancico se tratase, las estrellas, el sol y la luna…
Llegará la Nochebuena y es seguro que esos “pastores” recibirán antes que nadie la buena nueva de parte de los “ángeles”; que esa noche harán guardia en el hospital e irán de ronda en el coche patrulla. Y llegarán los “reyes magos”; si las personas de buena voluntad lo son de verdad; con la esperanza de que “el rey Herodes”; nuestra indiferencia y tibieza; se quede encerrado en su castillo para siempre.

sicto ferrero la veu d'algemesí periòdic independent periodico

Sixto Ferrero

 

 

Pobres

 

Si una cosa haurem aprés el dia que superem aquesta estafa econòmica, és que els estigmes del pobre s’hauran diversificat. Els llibres de text, els diaris, la iconografia religiosa o la publicitària ja no podran presentar el pobre amb una imatge similar al Charles Chaplin o a com un Sant Sebastià de Vila. Ara hi ha pobresa energètica, alimentaria, econòmica o d’esperit i ànima per citar-ne alguns exemples. Hi ha pobres que aparentment no ho semblen. Si atenem les xifres estadístiques, sembla que són molts més els pobres que no els rics. Pocs rics s’estigmatitzen amb una mala imatge superficial. El ric vol ser-ho, o sempre o quan arribe el moment de demostrar-ho per molestar els pobres.

Igual com hi havia fa uns anys nous rics, ara hi ha nous pobres. Realment sempre han sigut pobres parcialment, és a dir, que alguna cosa els faltava en el moment de màxim apogeu econòmic. Molts nous rics eren pobres en coneixements, igual com ho eren massa pobres econòmics. En això, no hi havia diferència de classe.

Ser pobre és una situació plàcida. El pobre s’acontenta amb poc. Un gest, per exemple, un: bon dia, com estàs? Aquest pobre és ric d’esperit. Per contra, ara per ara ser nou pobre és una situació d’angoixa. El pobre accepta els altres pobres del mateix nivell de pobresa. Aquells que són molt pobres els rebutja, per allò de que la consciència de classe roman.

El ric no vol pobres, i si a més, són mendicants o rodamóns amb molts estigmes de pobresa, encara que hagen triat lliurement ser-ho, els vol fora de la seua vista. Pobres i rics s’alien per fer fora els rodamóns i els mendicants del poble perquè destorben, fan nosa, demanen caritat a les esglésies plenes de fariseus rics i pobres, als supermercats, al c/Muntanya, xarrupen vi de garrafó… Que actuen les forces de l’ordre!Tot i comptar amb mecanismes i autoritat per ajudar-los, volen seguir sent pobles. Els volem lluny, ben lluny, fora del poble. Ací no volem pobres que aquesta sistema social els haja fet arribar a la conclusió, que no hi ha altra alternativa que seguir sent pobre.